VELÒDROM DE LA BONANOVA (1893-1906)

*1895.- Primers partits de futbol al terreny de joc del Velòdrom de la Bonanova. 

Situat entre la zona del Turó Parc i la Via Augusta, en un espai delimitat pels actuals carrers Modolell, Reina Victòria, Vallmajor i Valero, el Velòdrom de la Bonanova és bàsicament conegut per haver estat el primer terreny de joc del recent nascut Futbol Club Barcelona. De fet, des de l'any 1895 aquest velòdrom va començar a acollir els primers partits de football de la història de la ciutat. El terreny de joc era al centre de la corda, sobre un terra que, segons diuen les cròniques de l'època, era força irregular i ple de pedres. Generalment els match eren protagonitzats per immigrants britànics que coneixien les regles d'aquest nou esport que amb els anys despertaria grans passions i afició. El primer partit es va disputar el 27 de gener de 1895 i quatre anys després el FC Barcelona s'hi va estrenar en un partit jugat contra un equip de la còlonia anglesa el dia 8 de desembre de 1899.

*1895.- Un retall de premsa de La Vanguardia corresponent al dia 5 de maig, on queda clar que al velòdrom de la Bonanova es barrejava la pràctica del ciclisme amb la celebració de partits d'un emergent esport anomenat futbol, uns quants anys abans de la fundació del Barça i l'Espanyol.

*1895.- Un grup d'esportistes britànics a la tribuna del Velòdrom de la Bonanova abans de començar un dels primers partits de futbol que es van celebrar a Barcelona

*1899.- Imatge del Velòdrom de Bonanova captada durant un partit de futbol celebrat el 8 de desembre de 1899, pocs dies després de la fundació del FC Barcelona. 

No obstant això, la finalitat principal del recinte eren lògicament les curses ciclistes i la pista comptava amb revolts peraltats i una vistosa tribuna. El cost del velòdrom va ser de 30.000 pessetes de l'època i es va finançar mitjançant l'emissió d'accions. La societat promotora va deixar la gestió del recinte a una comitè d'accionistes, mentre que un comitè esportiu format per les societats ciclistes existents a la ciutat s'encarregà de la programació esportiva. La junta d'accionistes va acordar també que als deu anys la societat es presentaria a liquidació i es repartirien els beneficis entre els propietaris de les accions.

El velòdrom es va inaugurar el 24 de setembre de 1893, diada de la Mercè, sota la presidència de l'alcalde de Sant Gervasi de Cassoles senyor Rosés i amb menys públic de l'esperat perquè el cel amenaçava pluja. En la cursa internacional d'inauguració la victòria va ser per Lambrechts. La pista era de ciment, tenia 400 metres de corda amb dues rectes de 120 metres, mentre que els dos trams de corba dels extrems eren de 80 metres cadacún. La tribuna per acollir el públic feia 40 metres de llargada.
Un any després el velòdrom va ser testimoni d'un nou rècord de l'hora que va assolir el cicliste Antoni de Sard en establir una marca de 32 quilòmetres amb 415 metres. També s'hi van celebrar proves de tir i partits de tennis organitzats per la colònia britània que uns anys després va fundar el Reial Club de Tennis Barcelona. Amb el pas dels anys l'activitat ciclista va baixar i les últimes carreres de velocípedes s'hi van veure a finals de 1898.
Amb el canvi de segle altres velòdroms varen concentrar l'atenció de l'afició ciclista barcelonina. L'any 1900 es va construir el del carrer Aragó cantonada Muntaner, posteriorment al 1907 un altre al costat de l'Escorxador Municipal conegut com el Velòdrom de les Arenes i el 1909 es va inaugurar el Parc d'Sports al carrer Muntaner. 

A partir de l'any 1899 fins a la seva desaparició el 1906,  el recinte del Velòdrom de la Bonanova va deixar d'acollir curses ciclistes i va funcionar només com a camp de futbol.  

*1902.- Un plànol de començaments del segle XX on es pot veure l'emplaçament exacte del velòdrom al costat de la línia del tren de Sarrià, que coincideix amb el curs actual de la Via Augusta (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)