L'any 1970 apareixia al mercat un disc històric de Carlos Santana presentat amb el nom Abraxas. Contenia alguns temes com Black Magic Woman, Oye como va o Samba pa ti que amb el temps han esdevingut clàssics indiscutibles de la història de la música pop. Només dos anys després va obrir al carrer Gelabert tocant a Josep Tarradellas (aleshores encara Infanta Carlota), un local molt íntim que duia el mateix nom que l'album del músic llatí afincat als Estats Units. Des del carrer estant, Abraxas presentava una imatge externa blindada, que més d'un havia confós amb un altre tipus de local, diguem-ne d'alterne, que tant proliferava en aquella zona. Ningú hagués dit que aquella cobra enlairada i desafiant que apareixia a l'anagrama del local, ocultava un niu de tranquilitat a l'interior. S'hi respirava ambient de cartomància i esoterisme -trets que sempre van acompanyar l'Abraxas-, la parròquia es distreia amb una àmplia i variada gamma de jocs de taula (escacs, master mind, scrabble, backgammon, etc.), no hi faltava la diana receptora de dards, i s'hi escoltava bona música de jazz en un ambient íntim sembrat de còmodes sofàs i d'espelmes col·locades rigorosament sobre les taules. A les nits s'hi oferien actuacions musicals, s'hi venien llibres sobre ciències ocultes i s'hi tiraven les cartes del tarot. També va ser un lloc habitual de presentació de llibres i xerrades-col.loqui i en els seus últims temps programava espectacles que l'enquadraren dins la categoria del cafè teatre.
L'Abraxas, un local sempre discret i amb una clientela fidel, va anar sobrevivint als canvis del darrer quart del segle XX i va desaparèixer cap a finals del 1996, després de programar un espectacle de Francesc Queral amb el titol Estem ben fotuts.
Si , jo el conexia quina llàstima que haguem perdut tot aixó i poder fumar bebent una copa , aixó era una altre mon i no el d'ara amb prohibicions estupides , veure fumar a la gent a la porta d'un bar musical , aixó és patétic i algú ho hauria de modificar .
ResponEliminaCarles
Doncs a mi em sembla fantàstic que no es pugui fumar i no hagis de sortir dels locals amb aquella pudor fastigosa. La copa me la prenc igual i molt més a gust.
ResponEliminaDurant un temps es vam fer xerrades d'Astrologia
ResponEliminaahá, tal cual he deixat esmentat al comentari
Eliminajo hi vaig anar sovint, tan a escoltar com per fer una conferència !!
ResponEliminaVa ser una fórmula única i que ara trobo a faltar.
Algú sap qui era el propietari i el motiu que es fessin coses esotèriques?
ResponEliminaCarme Domènech, aficionada a la ufologia.
EliminaJo hi vaig anar molt sovint
ResponEliminaJo hi vaig anar molt sovint, teniem l'escola a tocar (Academia San Francisco) iaix' que em "vaig fer gran" i anava,bona musica bon ambient. Despre aterrava esporadicament l'ultima vegada seria a finals dels 80
ResponEliminaDespres que tanques l' Abraxa, en van obrir un altre que no recordo el nom. Vaig estar una nit de festa i no em van voler cobrar. Va ser una nit fantastica, suposo que ja hauran tancat. Visco fora de catalunya i no he tornat mai mes a aquest local.
ResponEliminaPot ser que m'equivoqui i no fos el mateix local, el que si recordo es que era el carrer Gelabert i que havia estat club i despres bar de copes
ResponEliminaEra la primera vez que jugaba a los dardos y me aficione tanto que entre en campeonatos como en el Bobis free. Me gustaba el ambiente de Abraxas y me hice amigo del encargado que no recuerdo su nombre, hice muchas amistades y me gustaba el jazz. Es una pena que hayan desaparecido tantos Pubs en Barcelona, pero asi es la vida.
ResponEliminaPero gracias ABRAXAS me enseño otra manera de ver el ocio nocturno