*1972.- Un vespre plujós de tardor amb el paviment de terratzo del carrer Pelai. (Foto: F. Català Roca).
El carrer Pelai, via comercial per excel·lència i una de les més transitades de la ciutat, va ser objecte a finals dels anys 1960's d'una profunda reforma de les seves voreres que van ser modificades amb un canvi radical del paviment.
En aquells temps s'imposaven les peces de terratzo a les places i vies principals en perjudici dels habituals panots. El terratzo, format per una combinació de còdols de marbre conglomerats amb ciment, es presentava en grans rajoles, oferia molta més resistència i permetia el joc de formes i colors. El passeig central de la Rambla, amb les seves peces de terratzo ondulat simulant l'antic curs de les aigues o el paviment vermellós que es va col·locar a la plaça Espanya són exemples d'aquesta alternativa.
Al carrer Pelai es va optar per un paviment de fons fosc amb formes rectangulars de vèrtexs arrodonits i ondulades en la seva part interior de color clar gairebé blanc, que donava al carrer un aspecte molt lligat als cànons de la modernor pop de l'època. L'inconvenient principal fou que, així com els panots amb el seu clor gris fosc dissimulen molt bé visualment els xiclets enganxats, aquest nou paviment en les seves parts clares els feia més notoris fins al punt que el terra apareixia permanentment sembrat de taques fosques. El mateix passaria (i encara passa avui) a la Rambla.
A començaments dels anys 1990's, com a conseqüència dels canvis derivats de la urbanització del triangle sobre l'antic solar reservat a dipòsits de cotxes capturats per la grua municipal, tot el carrer Pelai va ser objecte d'una profunda reforma. S'eixamplaren les voreres pel cantó muntanya i paradoxalment es van fer més estretes en alguns trams de la vorera del costat del Raval. Però les formes ondulades del terratzo varen desaparèixer per sempre i es va tornar als clàssics panots.
Representació gràfica d'un segment complet del dibuix de formes ondulades de les desaparegudes voreres de terratzo del carrer Pelai. (Font: Arxiu Bloc Barcelofília).
*2010.- Ultims vestigis de les peces al començament del carrer Balmes.
Hola,
ResponEliminaQueda encara una petita mostra d’aquest paviment al c. de Balmes, baixant a mà dreta tot arribant al c. de Pelai. Són uns pocs metres i està incomplet el dibuix, perquè els panots més a prop de la calçada ja han estat substituïts per panots de pastilles.
Gràcies per aquet blog!
Enric
Efectivament Enric és al començament del carrer Balmes (vorera Llobregat)
EliminaPerdoneu, algú sabria dir-me què hi havia al carrer Pelai número 16, entre els anys 1985 i 1996? Se sap d'alguna fotografia?
ResponElimina