Acabada la Guerra Civil, les classes benestants i l'aristocràcia local que havia abraçat la causa franquista varen trobar en la zona nord de la Diagonal el seu camp social d'operacions. Freqüentar aquella zona donava un indiscutible prestigi social. Pocs mesos després d'acabar-se la guerra, s'hi van començar a instal·lar alguns restaurants amb ball i orquestra. La majoria eren exclussivament d'estiu i ocupaven jardins d'antigues finques.
Un dels primers en obrir, el 17 de juny de 1939, va ser el California. Ocupava els jardins de l'actual Facultat de Dret, amb un cridaner rètol de neó sobre la porta d'accés, que donava pas a una magnífica terrassa on s'hi podia sopar i ballar mentre els músics amenitzaven la vetllada. L'Orquestra Montoliu era l'habitual del local en aquells primers anys de la potsguerra quan s'hi començaren a organitzar festes i actes socials de l'alta burgesia.
Durant vuit estius el California va donar animació i vida a les nits d'aquella encara semidesèrtica Diagonal, al costat del Palau de Pedralbes. La del 1946 va ser la seva última temporada. A l'any següent l'empresa que gestionava el Windsor se'l va quedar i li va canviar el nom. Començava l'etapa del Copacabana.
Me imagino que los años 40 y 50 fueron una época dorada para la burguesia de Barcelona-. Los ambientes que frecuentaban eran clasistas y elitistas. La criminalidad callejera era casi nula. Tener mucha gente de servicio en sus casas les salia baratisimo. De la conflictividad social ni se hablaba en la prensa. Los sindicatos no existian. Casi no pagaban impuestos, la presion fiscal era bajisima. El proteccionismo estatal le aseguraba pingues beneficios... etc etc En fin, se podian permitir una lujosa vida en continua fiesta sin tener que preocuparse por nada.
ResponElimina