Després de més de dos anys tancat per obres de reforma, un nou Teatro Apolo va emergir a finals de 1945. La inauguració va ser el dia 22 de desembre amb l'estrena de dues sarsueles: Adiós a la bohemia de Pío Baroja i Pablo Sorozábal i Golondrina de Madrid de Luis Fernández de Sevilla i José Serrano.
L'any 1946 s'hi va representar la primera obra de teatre en llengua catalana durant la dictadura: El ferrer de tall de Frederic Soler, a càrrec de la companyia de Jaume Borràs. El dia 23 de novembre de 1948 s'hi va estrenar el drama en tres actes Ocells i llops, de Josep Maria de Sagarra, amb Maria Vila de primera actriu.
*1954.- Me debes un beso, amb Carmen Morell i Pepe Blanco, va ser una de les últimes obres presentades al Teatre Apolo abans de l'arribada de Matías Colsada.
*1956.- L'Apolo durant la representació de la revista Música y Mujeres. (Foto: Josep Postius Saura / AFB).
*1956.- L'Apolo durant la representació de la revista Música y Mujeres. (Foto: Josep Postius Saura / AFB).
*1956.- Sirenas de Apolo, amb Gracia Imperio de primera actriu, va ser la primera revista presentada per la companyia de Matías Colsada.
A mitjans dels anys 1950's l'empresari madrileny Matías Colsada va prendre la direcció del teatre i el va orientar exclussivament cap als espectacles de revista, gènere del que l'Apolo esdevingué l'autèntic abanderat del Paral·lel i li va donar fama i popularitat durant tota la segona meitat del segle en que se'l coneixia com El Palacio de la Revista.
El 4 d'abril de 1990 s'hi va representar l'ultima funció. Després el teatre fou totalment enderrocat i s'hi va construir un nou edifici amb un hotel (Tryp Apolo) i als baixos un nou Teatre Apolo que va continuar essent gestionat per Matias Colsada fins a la seva mort esdevinguda a l'any 2000.
*1970's.- El Teatre Apolo sota les tres xemeneies del Paral.lel.
1970's.- Tania Doris la més popular de les vedettes dels espectacles de revista de l'Apolo.
Alguns dels espectacles de revista presentats per Matías Colsada al Teatre Apolo:
- 1956.- Sirenas de Apolo (Gracia Imperio, Luis Cuenca i Pedro Peña)
- 1956.- Mujeres o Diosas (Marisol Clemnet, Adrián Ortega, Quique Camoiras i Lina Morgan)
- 1958.- ¡Castigame! (Lill Larsson, Mary Santander, Luis Cuenca i Pedro Peña).
- 1959,.- ¡Caprichosa! (Lill Larsoon, Luis Cuenca i Pedro Peña i Mari Herminia Díaz).
- 1960.- ¡A medianoche! (Gracia Imperio, Luis Cuenca i Pedro Peña)
- 1960.- ¡Mimosa! (Josette, Paquito de Osca i Quique Camoiras)
- 1961.- Se necesita un marido (Carmen de Lirio i Cassen)
- 1961.- El Negocio de Salomé. (Dorita Imperio, Luis Cuenca i Pedro Peña)
- 1962.- Locas por él. (Katia Loritz, Luis Cuenca i Pedro Peña).
- 1968.- Trasplantes de Marido. (Adrián Ortega, Mariam-Noppy i Eugenia Roca).
- 1969.- Esta Noche Sí. (Tania Doris, Luis Cuenca i Pedro Peña).
- 1970.- Las Corsarias (Quique Camoiras y Vichy Lusson).
- 1970.- Pili se va a la mili. (Addy Ventura i Ángel de Andrés).
- 1971.- Las Castigadoras. (Quique Camoiras i Vicky Lusson).
- 1972.- ¡Nena, No me des tormento!. (Paloma Hurtado i Juanito Navarro).
- 1973.- Venus de Fuego. (Tania Doris, Luis Cuenca i Pedro Peña).
- 1974.- Yo soy la tentación. (Tania Doris, Luis Cuenca i Pedro Peña).
- 1979.- Seductora. (Tania Doris, Luis Cuenca i Pedro Peña)
- 1980.- La dulce viuda. (Tania Doris, Luis Cuenca i Pedro Peña).
- 1984.- Deseada. (Tania Doris, Luis Cuenca i Pedro Peña).
- 1989.- ¿Quiere ser mi amante?. (Tania Doris i Luis Cuenca)
1989.- L'antic Apolo poc abans del seu enderroc.
Bona tarda, moltes gràcies per els dos articles sobre el Teatre Apolo. A un costat del teatre, hi ha una sala de festes / discoteca: la entrada a aquest local es pot veure en la foto dels anys 70.
ResponEliminaAra, aquesta sala s'utilitza sobretot com a discoteca. Vaig alguns dies, i la decoració interior fa pensar que es tracta d'un lloc amb bastants anys, però en cap lloc he trobat informació sobre la sala de festes Apolo. Ara s'entra a la discoteca pel Paral·lel, però la sala de festes té una entrada molt xula (que sembla dels anys 60 o una mica abans) al carrer Nou de la Rambla, que s'utilitza com a sortida.
Tens alguna informació sobre quan es va construir la sala de festes? És veritat que encara no ha "desaparegut", però a lo millor tens més informació sobre el tema! :)
Gràcies,
Roberto
Hola de nou, he trobat la resposta, segons la següent pàgina web es va obrir al 1946 com a sala de ball i fins el 1991 va tenir exclusivament aquest ús. Després es van començar a fer concerts i sessions de música electrònica.
ResponEliminaLink amb la informació: http://www.dolcecity.com/barcelona/2008/02/sala-apolo-un-teatro-al-servicio-de-la.asp
Si tens cap altre informació, serà un plaer llegir-la! :)
Correcte Roberto. A banda del teatre reconstruit, l'antiga sala de ball és l'únic que queda de l'antic "complex lúdic" Apolo. La famosa Bodega Apolo i les populars Atraccions Apolo també es van perdre. Tindran el seu article pròximament. Gràcies per seguir el meu bloc.
ResponEliminaHola de nou, doncs quina coincidència que vam parlar de la sala Apolo i unes setmanes més tard la tanquen per problemes estructurals... esperem que sigui durant poc de temps. Quan dius "tindran el seu article pròximament", estaves fent una predicció del tancament de la Sala Apolo? Espero que no... :)
ResponEliminaPer cert, demà dimarts 27 donen un documental al "Sense Ficció" de TV3 que qualsevol fan de Barcelona (sobre tot de la Barcelona desapareguda) no es pot perdre: "Modernisme. Una història de destrucció", a les 21:45. Surt en Lluís Permanyer, "¡esto promete!"
Més info: http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=48325&catid=1270
Salutacions,
Roberto