CINE VOLGA (1932-1940) CINE GLORIA (1940-1966) Gran Via Corts Catalanes 499.

*1966.- El Cine Gloria en els seus últims dies de vida. La tanca sobre l'estreta vorera de la Gran Via ja l'envoltava per començar l'enderroc.

Aquesta sala de cinema era situada al número 499 de la Gran Via de les Corts Catalanes entre els carrers Comte Borrell i Viladomat, a la mateixa vorera que el xalet de Ca'n Golferics.
Jordi Torras i Comamala (1922-1999), acreditat historiador de les sales de cinema barcelonines, apunta que va ser construit sobre la nau d'un antic garatge i inaugurat el dia 10 de novembre de 1932 amb el nom de Cine Volga. El seu fundador va ser Josep Durban i l'any 1933 l'empresa Febrer i Blai es va fer càrrec de la programació del local, que fins a l'esclat de la Guerra Civil el 1936 va incloure també varietats que s'alternaven amb les sessions de projeccions cinematogràfiques.

*1935.- Publicitat del cinema Volga a les pàgines de La Vanguardia

Amb el nom de Volga el local va sobreviure durant la Segona República fins que, acabada la guerra, els propietaris van decidir rebatejar-lo com a Bolga, per tal d'intentar esquivar la nova legalitat franquista que erradicava els noms estrangers dels locals. Tot i això, la sol.lució no va quallar i el cinema va tornar a ser batejat, aquest cop amb el nom de Gloria, amb el que se'l va conèixer durant la resta dels seus dies.

*1939.- Tot just acabada la guerra, els propietaris van canviar el nom de la sala, Volga per Bolga, per tal d'evitar confusions amb el riu que passa per Moscou. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

Era un cinema típicament de barri amb sessió contínua, programes dobles de reestrena i ambient familiar. En la seva última sessió es van projectar els films Zorba el griego i Tempestad en Ceilán. Era el dia 7 d'abril de 1966.
El Cine Gloria seria un dels primers a desaparèixer a l'Esquerra de l'Eixample, un barri que progressivament (Provença, Eslava, Iris, Excelsior, etc... fins al Rex) ha anat perdent totes les seves sales.