*1943.- El cinema Avenida de la Luz el dia de la seva obertura projectava pel·lícules de Walt Disney.
Inaugurat el primer dia de 1943, tres anys després de l'obertura al públic de l'Avinguda de la Llum, un passadís comercial soterrat emplaçat sobre l'estació de plaça Catalunya del ferrocarril de Sarrià, el Cinema Avenida de la Luz era situat en un dels seus extrems, just sota la cruïlla dels carrers Pelai, Bergara i Balmes. Les primeres projeccions foren un festival d'homenatge a Walt Disney amb presència de l'ànec Donald a la pantalla. La sala es consolidà en aquells primers anys com un referent del cinema infantil.
*1946.- Un grup d'empleats i clients del cinema en aquells primers anys dedicats als festivals de dibuixos animats.
A mesura que passaven els anys el cinema va anar perdent notorietat com la pròpia avinguda soterrada i va passar a sala de reestrena molt freqüentat per soldats i minyones.
Inaugurat el primer dia de 1943, tres anys després de l'obertura al públic de l'Avinguda de la Llum, un passadís comercial soterrat emplaçat sobre l'estació de plaça Catalunya del ferrocarril de Sarrià, el Cinema Avenida de la Luz era situat en un dels seus extrems, just sota la cruïlla dels carrers Pelai, Bergara i Balmes. Les primeres projeccions foren un festival d'homenatge a Walt Disney amb presència de l'ànec Donald a la pantalla. La sala es consolidà en aquells primers anys com un referent del cinema infantil.
*1946.- Un grup d'empleats i clients del cinema en aquells primers anys dedicats als festivals de dibuixos animats.
A mesura que passaven els anys el cinema va anar perdent notorietat com la pròpia avinguda soterrada i va passar a sala de reestrena molt freqüentat per soldats i minyones.
L'últim període de l'Avenida de la Luz (1984-1992) coincideix amb la creixent decadència i abandonament de la galeria soterrània que li donava nom, circumstància que contrastava radicalment amb aquells primers anys dedicats al cinema infantil. Aquesta darrera és una etapa dedicada a la projecció de films pornogràfics amb el cinema esdevingut Sala X i una clientela poc distingida integrada bàsicament per solitaris, vells i addictes als contactes homosexuals. Un trist epíleg que abasta des de la primera estrena de cinema X al març de 1984 fins a la projecció de El placer entre las nalgas, últim film exhibit en aquesta sala el dia 22 de novembre de 1992.
De este si que me acuerdo un montón...pero ya de su última época, cuando lo convirtieron en sala x..
ResponEliminaEra massa petit per recorda-me'n, però tinc constància d'haver passat per l'Avinguda de la Llum durant els seus darrers dies. En qualsevol cas, n'he llegit bastant i és un tema que m'interessa. Suposo que aquell lloc, fins i tot en plena decadència, tenia més encant que aquell impersonal triangle que s'hi ha aixecat a sobre i que tan bé simbolitza com Barcelona s'ha posat "guapa" al mateix temps que perdia singularitat...
ResponEliminaPel que tinc entés, no està desaparegut del tot, ja que una part de l'Avinguda de Llum i el cinema, encara existeixen i son accessibles, no recordo si desde el parking del Triangle o desde un passadís dels FFCC.
ResponEliminaSalut!
No hi ha cap rastre del cinema. Només és localitzable el lloc on era, davant les taquilles de l'estació dels FGC de Plaça Catalunya baixant per l'accés de Balmes/Pelai. Però la sala de cinema la van cobrir amb un mur enrajolat amb les mateixes peces blanques de la resta de l'estació. No va quedar rastre ni dels quatre graons que hi havien per accedir a l'entrada del cinema.
EliminaNo recuerdo exactamente la fecha puede ser 1979,1980.La sala proyectaba películas clasificadas "S"
EliminaCuando yo era pequeño, en la época en que ese cine era de reestreno, en algún momento de los años 80, allí vi "Herbie, un volante loco" (Herbie Rides Again)(de Robert Stevenson, 1974) http://www.imdb.com/title/tt0071607/
ResponEliminaMuy divertida.
Jo hi vaig veure un dels capítols de Superman. Crec que era Superman 2.
ResponElimina