*1992.- Porta d'entrada i façana principal del Laboratori Municipal a la cantonada Wellington- Ramon Turró.
En aquest edifici, que va tenir durant molts anys un paper destacat en la història de la Salut Pública a Catalunya, Rossend Carrasco i Formiguera i Pere González van preparar els primers extrets pancreàtics per a l'obtenció de l'insulina. Noms com Ramon Turró, Francesc Duran y Reynals, Joan Darder, August Pi i Sunyer, Manuel Dalmau i altres hi van tenir una destacada activitat científica i professional.
El laboratori va ser fundat l'any 1887 coincidint amb les vigílies de l'Exposició Internacional de Barcelona. Quedava situat al costat de l'edifici del Dipòsit d'Aigües, en un sector urbanísticament emergent a causa de la destacada reforma realitzada a l'entorn de l'antiga Ciutadella per acollir-hi les instal·lacions de l'exposició. Oficialment conegut en els seus orígens com Laboratori Microbiológico Municipal, la seva arrencada va ser força complicada a causa de molts problemes burocràtics derivats del centralisme propi de l'època que imperava al país, on totes les decisions administratives depenien del govern central de Madrid.
El primer director del Laboratori va ser el metge Jaume Ferran, que el 1905 va ser substituït pel veterinari Ramon Turró.
Històricament el laboratori, situat al numero 44 del carrer Sicília (després rebatejat com Wellington), va acollir els serveis municiplas dedicats la vacunació antirràbica dels gossos. També s'hi va instal·lar la gossera municipal a la part del darrera de l'edifici.
*1930.- Interior del Laboratori Municipal (Foto: Josep Maria Sagarra. Arxiu Fotogràfic de Barcelona)
Històricament el laboratori, situat al numero 44 del carrer Sicília (després rebatejat com Wellington), va acollir els serveis municiplas dedicats la vacunació antirràbica dels gossos. També s'hi va instal·lar la gossera municipal a la part del darrera de l'edifici.
L'any 1994 el Laboratori Municipal va ser comprat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per un preu de 700 milions de pessetes de l'època. La intenció inicial era destinar-lo a un annex a la biblioteca del centre universitari. El projecte es va modificar i l'edifici va ser enderrocat.
*1887.- Noticia apareguda al diari La Vanguardia del dia 18 de maig en el que es posen de manifest les dificultats administratives per inaugurar el laboratori.
El conjunto de viviendas (militares) del siglo XIX de la calle Wellington se merecen una entrada. Es una lástima que estén condenadas a desaparecer, yo las encuentro muy interesantes no por su estética sino porque son exactamente el tipo de edificio que Ildefonso Cerdá consideraba ideal para su proyecto del Eixample- Es decir, edificios de viviendas de escasa altura, planta baja + 3 pisos-
ResponEliminaCal dir que el Laboratori segueix actiu. El 1994 va ser traslladat a l'edifici Peracamps, a l'Av Drassanes 13, es va fusionar amb l'extingit Laboratori dels serveis territorials de Barcelona del Departament de Sanitat i Seguretat Social el 2002, i actualment forma part de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. És el Laboratori de Salut Pública més important de l'estat, acreditat segons norma ISO 17025 per a 1300 paràmetres. A més de servir a la ciutat actúa com a Laboratori de referència en anàlisis ambientals i alimentàries per al conjunt de Catalunya en molts camps.
ResponEliminaEs pot trobar més informació aquí: http://www.aspb.cat/quefem/laboratori/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Laboratori_Municipal_de_Barcelona
ResponEliminaEn la postguerra, durant el període 1939 en endavant, malgrat la presència d'algunes de les persones que protagonitzaren l'etapa anterior i va estar sotmès a una clara marginació, i es va donar una clara decadència. Es produeix un punt d'inflexió a partir de la recuperació de la democràcia municipal, sota la direcció de Mercè Centrich, tieta de l'actual director Francesc Centrich:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/130-aniversario-laboratorio-agencia-salut-publica-barcelona-5965056