EL QUIOSC DE BEGUDES DE CANALETES (V). (1939-1951)

 

*1946.- El quiosc de Canaletes rera la font.

 

L'última etapa de la vida del popular quiosc de begudes de la Rambla de Canaletes, correspon a l'època de la dictadura de Franco. Acabada la Guerra Civil el quiosc torna a obrir-se i continua presidint el balcó de la Rambla. Manté la mateixa estructura que durant la República, si bé exteriorment s'hi realitzen algunes reformes a la part superior. En contraposicó als òvals i cercles que contenien els anuncis a l'etapa anterior, la publicitat passa aleshores a exhibir-se en panells rectangulars que circumden tota la coberta al voltant de la cúpula.  S'anuncien bàsicament licors de tota mena, però als ultims anys la marca Montplet, creadora de begudes alcohòliques com Anís Azul, Ron Prunés, Kummel 42 o conyac Barbarroja, és la principal beneficiària de la publicitat del quiosc. S'arriba a colocar un rètol metalic sobre el que se situen unes grans lletres amb el nom d'aquesta marca comercial visibles des del mig de la Rambla i també desde la vorera del Bar Canaletes. Al cim de la cúpula s'hi col.loca també un rètol rodó amb publicitat de Montplet.

 

*1950.- Una vista del quiosc des de la cantonada de la Rambla amb el carrer Pelai, pocs mesos abans de la seva desaparició.

 

*1949.- Destil·leries Montplet comercialitzava els seus productes al quiosc de Canaletes durant els anys 1940's i en monopolitzava la publicitat. (Font: Arxiu La Vanguardia)

 

Però la continuïtat del quiosc sembla condemnada. El nou règim, que ja decidit eliminar la cúpula original de forma arrodonida de l'edifici de la Telefònica a la Plaça Catalunya, continua la seva creuada implacable i depuradora de l'art dels temps daurats del catalanisme. El quiosc de Canaletes, amb l'excusa hipòcrita de convertir la Rambla en una via ràpida (?) és enderrocat sota el mandat de l'alcalde Simarro davant l'estupefacció dels vianants i de la fidel clientela de l'establiment.   

*1951.- El dia 28 de setembre es va consumar l'enderroc del quiosc, un atemptat imperdonable contra aquest element de la història de la nostra ciutat. Els vianants des del mig de la Rambla s'ho miren amb pena i resignació.