Un dels primers restaurants nordamericans que hi hagué a Barcelona fou The Chicago Pizza Pie Factory. Amb aquest nom tan llarg es presentava un local ampli i amb una decoració típicament USA. Sostre alt amb estètica de factoria i conduccions a la vista, terra de parquet, parets de maó vist amb tota mena de senyals de trànsit i vistes de la capital de l'estat d'Illinois eren elements que li conferien una atmosfera gairebé inèdita a la ciutat. No hi faltaven tampoc els happy hour, els escuts dels equips de la NBA, la NFL i altres competicions esportives genuinament ianquis. Els partits de beisbol i sobretot de básquet, que començaven a tenir seguidors a casa nostra i aleshores encara no eren transmesos per la televisió, es podien veure a tota hora al Chicago i això comportava un valor afegit al restaurant.
D'altra banda, el local era situat just davant de La Pedrera, la qual cosa facilitava una clientela turística. The Chicago Pizza Pie Factory era una franquícia de l'empresa MTK que va obrir el seu primer restaurant a Londres el 1977. Només uns anys després va aterrar a Barcelona.
A banda de la decoració i l'entorn, el tret més característic, i també polèmic, del Chicago era que les seves pizzes no s'assemblaven en res a les típiques italianes que coneixiem. Sobre les seves deep dish pizza, servides en una paella a la taula, eren habituals els comentaris negatius en relació a que les bases eren massa gruixudes, així com la crítica clàssica sobre que no contribuien a mantenir la línea. No obstant això, un altre segment important dels que anaven al Chicago a provar les pizzes americanes s'hi trobaven satisfets per la novetat que suposaven, pel seu sabor diferent i pel tracte i ambient del local. Ben aviat doncs, va anar aconseguint una clientela fidel i nombrosa que va permetre la seva consolidació, mentre paral·lelament altres establiments de restauració i estètica americanes s'anaven obrint a la ciutat. A banda de les pizzes, el pa d'all, els xampinyons i els nachos eren també molt apreciats.
El personal del Chicago era molt animat i amable -als vespres era freqënt que es posessin a ballar entre ells i fins i tot amb la clientela-. El local era també idoni per a la celebració de festes d'aniversari, sopars d'empresa, de fi de curs i comiats de solters. A les festes infantils no hi faltaven els pallassos, mentre que les clàssiques de Halloween eren de les més celebrades.
El 24 de maig de 2010 va tancar portes aquesta pizzeria tant diferent a les altres que hem conegut a la ciutat.
*2005.- Decoració típicament americana a l'interior del Chicago
*2005.- El tendal vermell del Chicago era el tret característic de la identificació externa del local.
Els millors nachos amb guacamole i doble de formatge de Barcelona!!
ResponEliminaLa meva amiga Odina i jo els trobem a faltar!!
Vem passar molt bones estones al voltants dels nachos....
Montse
quin greu ! hi voliem anar amb la meva parella a fer un revival i veig que no podrà ser :(
ResponEliminaEl mejor Chili con carne!!!
ResponEliminaTotalment d'acord amb el comentari sobre el chili con carne! És cert que el primer cop que demanaves pizza i et treien aquell pastís de 3 dits d'alçada, flipaves una mica. Però cal admetre que ja ho avisaven al nom: pizza pie. Superada la sosrpresa inicial, les pizzes estaven brutals de gust!!! Ningú recorda el PAN DE AJO? És el millor que he menjat a la meva vida!!!
ResponEliminaQ fort, si senyor el PAN DE AJO, increiple
EliminaUalaa! quin disgust! No sabia que habia tancat portes! Si sempres estava plenissim! Voliem anar-hi i... quina pena!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPer què s'ha esborrat el comentari de la Carla? O_O
ResponEliminaL'ha eliminat ella mateixa
EliminaL'ha eliminat ella mateixa
EliminaSorry. Quan he llegit "l'autor ha eliminat" he pensat que era l'autor del blog...
EliminaHe trobat l'entrada cercant la recepta de la pizza estil Chicago. Encara la enyoro i m'agradaria tornar-les a tastar. Aquestes i d'una pizzeria del carrer Casanovas entre Aragó i València que portàven uns argentins i tenien una deliciosa de blat de moro, ceba, cansalada fumada, olives negres...
ResponEliminaAlgú no conservarà per casualitat la recepta del pastís de formatge i plàtan que servien? La van publicar e una revista del grupa "areas" (a on pertanyia el Chicago pizza pie fact)
ResponEliminaDoncs si quina llastima , el chili era brutal i les pzzes a mi m' agradaban , algu recorda el nom d' un bar musical que hi havia a la plaça Tetuan ?
ResponEliminadenver
EliminaJo no recordó
ResponEliminaLa veritat es que per a mi era alguna cosa mes que una pizzeria, era especial i TING mol bons records i anyorances que bo que tornessin a obrir i si... el pa d,all excel·lent les pizzes brutals, l’ambient genial la decoració immillorable
ResponEliminaJo hi vaig treballar al Chicago i al Henry J. Beans. Era adolescent.
ResponEliminaSens dubte, les millors pizzes que he menjat mai. Eren diferents... Algú sap si han obert alguna cosa semblant en algun lloc? I els nachos... Oh, que bons... Quina llàstima...
ResponEliminajo he estat aquí i l'amo havia estat cuiner allà, li pots encarregar pa d'all i t'ho prepara.
Eliminahttps://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g187497-d3984285-Reviews-Pizza_Bulls-Barcelona_Catalonia.html
ResponEliminaLeyendo esto me entró mucha nostalgia.yo trabaje durante un año alli,creo que fue del 89 al 90 muy joven e inocente en un periodo de mi vida muy confuso.fue
ResponEliminami primer trabajo.nunca olvidaré a los coleguillas que tuve allí.las fiestas después de currar.la comida era fastastica y el ambiente brutal.ahora,32 años después y con cáncer,se me rompió el corazón saber que ese tiempo ya no volverá.que ciudad era Barna por esos tiempos.como lo añoro.un saludo para todos aquellos que estuvieron alli.
A Gemma,Paqui y Lourdes,No sé si coincidimos trabajando allí,pero gracias por aquellos días.se trabajaba duro pero se trabajaba a gusto.me siento muy orgulloso de haber sido parte de ese trocito de historia culinaria en Barcelona.
ResponEliminaEspectacular la pizza y el pan de ajo pero le iban a la zaga los champiñones...alguien sabe si hay algún sitio parecido en Barcelona...gracias
ResponEliminade bojos lo puta que es la carla
ResponEliminaQue pena que cerrarán el negocio siempre estaba a petar de gente. Que joven era yo entonces
ResponEliminadios jo hi anava quan era petita amb els meus pares, ho vaig viure poc temps pero intens, tinc 22, i els records mes lúdics que tinc de la meva infància son al chicago… penso en ell casa dia de la meva vida!!
ResponElimina