*1954.- Un programa anunciador de les dues pel·lícules de l'Eslava amb l'inefable No-Do a la mitja part.
Recent lliberada Barcelona per les tropes nacionals de Franco, l'Eslava no trigà gaire en posar-se en marxa. Fou el 13 de febrer de 1939, dues setmanes després de l'arribada victoriosa dels vencedors. El local va ser obert en el mateix recinte abans ocupat pel cinema Foc Nou, que havia tancat durant la guerra. Era situat al carrer Mallorca entre Entença i Rocafort, a la vorera muntanya, davant mateix de la rasa de les vies del ferrocarril de l'avinguda de Roma.
Tres films varen entretenir els espectadors d'aquella primera sessió: Tres lanceros bengalíes, Placeres del agua i Un marido en apuros.
Cap a finals dels anys 1940's es van incorporar varietats a la programació i el cinema es va mantenir fins al final dels seus dies com a sala de reestrena. L'any 1954 la sala fou totalment reformada i s'hi va instal·lar una pantalla molt més gran.
L'Eslava fou probablement el cine més popular d'aquella zona que s'estenia pels barris de l'entorn de la Model, i del veinat pròxim a l'Escorxador Municipal. Com a complement de l'oferta lúdica cinematogràfica disposava també d'una sala de ball annexa, sempre molt concorreguda pels joves, on actuaren orquestres com la Novelty's Band o el conjunt Copacabana. Tot plegat un complex molt arrelat al barri, que va aguantar fins a l'any 1969 quan el recinte fou enderrocat per construir-hi habitatges.
L'Eslava fou probablement el cine més popular d'aquella zona que s'estenia pels barris de l'entorn de la Model, i del veinat pròxim a l'Escorxador Municipal. Com a complement de l'oferta lúdica cinematogràfica disposava també d'una sala de ball annexa, sempre molt concorreguda pels joves, on actuaren orquestres com la Novelty's Band o el conjunt Copacabana. Tot plegat un complex molt arrelat al barri, que va aguantar fins a l'any 1969 quan el recinte fou enderrocat per construir-hi habitatges.
Era al costat de casa dels avis (vaig néixer a Calàbria amb avinguda de Roma). L'Eslava, l'Emporio, el Provenza i l'Iris eren els cinemes del barri, a més dels de la Gran Via.
ResponEliminaJo també vaig néixer al carrer Calàbria xamfrà amb avinguda de Roma (damunt la rasa fumejant del tren), l'any 46, i recordó perfectament l'Eslava, i que des del balcó de casa, especialment a l'estiu escoltava les actuacions de les orquestres i cantants del ball.
ResponEliminaOstres, quina casualitat! Jo vaig néixer en el 181. Tu al 183, oi?
EliminaJo vaig néixer l'any 1943 al carrer València cantonada Rocafort i tenia el cinema Eslava al davant del meu balcó. Freqüentava el cinema amb la meva família gaudint de les pel·lícules i dels famosos "Varietes" on actuaven Maty Mon, Bella Dorita, Eliseo del Toro, etc. que el diferenciaven dels altres cinemes del barri, Provença, Glòries, Rex,
ResponEliminaRecordeu la cançó "Besame Mucho" abans de començar la sessió de cinema?
ResponEliminaJo vaig neixer a Consell de Cent - Rocafort i era el cine de referencia per la familia, els pares, l'avia i els meus cossins.
ResponEliminaJo vaig néixer al carre Arago entre Rocafort i Entensa anabam molt al cine
EliminaHola.
ResponEliminaQuins records i molt bons !! Els meus pares el Josep i la Victiria tenien el Bar Avenida, al n° 37 ( no podia ser el nom en català) al costat del cine. Ma germana i jo varem neixer a "dins" del bar, a on varem viure molts anys, abans de viure al n° 33. Soc nascut al 53 i en aquella época els nois i noies feiem vida al carrer. Els acomodadors i porter del cine venien al nostre bar i em deixaven "colar".
Cuando tenia 11 años nos mudamos a la calle Rosellon , entonces los cines de referencia fueron El Eslava y el Provenza.
ResponEliminaAmadeu
Norman. Jo vaig néixer al número 161 del carrer de Rocafort i anava amb la família al Eslava a veure l'AS dos películas i les varietats.! Quins rècords en temps de pandèmia.
ResponElimina