"222, la galleta que se pide por su número" va ser una popular cançoneta de reclam publicitari que animava els espais d'anuncis televisius a començaments dels anys 1970's. Però la presència de Galetes Solsona al barri de Poblenou venia de lluny.
Pere Solsona, un emprenedor empresari mataroní de xocolates i pastissos, va decidir expandir el seu negoci a Barcelona on es traslladà al 1888 per obrir una petita fàbrica de galetes al carrer Aragó. Amb el pas del anys el negoci anava creixent i va passar a un recinte més gran al carrer de La Bordeta, fins que el 9 de gener de 1917 es va establir a la cantonada del carrer Wad-Ras 127 (avui Josep Trueta) amb Dos de Maig 26 (avui Àvila) al barri industrial de Poblenou.
Fou als anys 1950's quan, a través d'un projecte de l'arquitecte Ramon Terradas, es va ampliar en alçària la nau principal construida formant petites bòvedes ceràmiques amb bigues de forja. L'empresa va fer popular una xocolata batejada amb el nom de Kubala, tot aprofitant la tirada comercial de l'ídol futbolístic del moment. Els productes Solsona oferien habitualment col·leccions de cromos als seus clients.
*1950's.- Un dels àlbums de cromos que oferien les capses de galetes i xocolates Solsona. Abaix la Xocolata Kubala i el seu àlbum de cromos corresponent.
El 1964 Solsona seguia creixent i va obrir una altra fàbrica a Martorell. Arribats els anys 1970's, i coincidint amb els moments de máxima expansió de l'empresa, una multinacional alemanya (Balshent) va fer una oferta de compra als propietaris de Solsona per 500 milions de les antigues pessetes. Després de moltes negociacions l'adquisició no es va dur a terme i, tot seguit, es va produir un fet que acabaria condicionant el futur de l'empresa. Els alemanys de Balshent es van quedar amb la fàbrica de la competència (Loste) ubicada també a Poblenou.
La davallada de Solsona no va trigar en iniciar-se i al 1977 l'empresa va presentar suspensió de pagaments, que no fou acceptada perque l'empresa ja es trobava en situació de fallida.
Galletas y Chocolates Solsona Rius, S.A. va tancar portes amb l'acomiadament dels 480 treballadors que es distribuien entre les dues empreses de Martorell i Poblenou.
Sortosament una part important de les naus originals d'obra vista del carrer Josep Trueta ha arribat intacta als nostres dies i s'ha pogut preservar aquesta part del patrimoni industrial poblenoví, que avui acull un laboratori de noves tecnologies.
1970's.- L'entrada a la fàbrica situada a la cantonada Wad-Ras / Ávila en els seus ultims anys.
Si señor...la galleta que se pide por su número....
ResponEliminaYo era una de las 480 trabajadoras en las oficinas de la calle Wad-Ras
ResponEliminaPodría ponerme en contacto contigo?
EliminaHola
EliminaHabia un trabajador que se llamaba Pascual. Alguien sabe algo de él? me urge contactarle.
ResponEliminagracias
El meu avi Esteve rius
ResponEliminaTreballava a la fàbrica?
EliminaPodría contactar contigo?
EliminaAlguien sabe algo de Pascual que trabajaba en la fábrica Solsona por el año 76? Necesitaria saber de él
ResponEliminayo trabaje de 1959 al 63,los recuerdo a todos,Juan Gay director de fabricacion de galletas,encargados,Masa,Catalan,Miguel,Sureda en el chocolate recuerdo a Jesus,Barril,Villaplana,Villalonga,Muñoz,Mendez,Colon,Carrion
ResponEliminaYo trabaje en el año 74-75. Alguien recuerda a Isidora ( era encargada ).
ResponEliminaalgú sap perquè les galetes 222, es deien així? Sempre m'ha encuriosit
ResponEliminaJo vaig ser comercial desde 1974 a 1977 ,la empresa era molt familiar , jo crec que la van enfonsar uns economistes que la van vulguer extendre i varen fracassar,sóc Enric Sanz,i tenia un company de vendes ,que es deia ,Armando Gomila,no se si déu de ser viu,quina llàstima de empresa
ResponElimina