FAÇANA ANTIGA DE LA CATEDRAL (1402-1884)

*1880.- Foto i gravat que ens mostren com era la porta principal de la Catedral de Barcelona, abans de l'inici de les obres de la nova façana neogótica.

De la primera catedral de Barcelona no se'n tenen moltes dades. En els documents del Segon Concili de la ciutat de l'any 559 apareix dedicada a la Santa Creu i les últimes excavacions dutes a termes en el carrer dels Comtes de Barcelona han posat al descobert els fonaments d'una església de tres naus separades per dos sèries de columnes de marbre blanc, que hom pensa que són del segle IV. Aquesta primitiva catedral va quedar molt malmesa quan el cabdill àrab Almansor va incendiar i saquejar la ciutat l'any 985.
Posteriorment al segle XI en temps de Ramón Berenguer el Vell es va iniciar la construcció d'una nova catedral romànica que va ser consagrada el dia 29 de novembre de 1058 per l'arquebisbe de Narbona. L'orientació d'aquest temple era exacte al de l'actual catedral, tot i que era molt més petit, i disposava de tres naus, tres absis i un campanar.

El maig de 1298 van començar les obres d'una nova catedral gòtica sota en mandat episcopal de Bernat Pelegrí que durarien prop de 150 anys. La nova església es va bastir aprofitant peces de l'antiga, que no van acabar d'enderrocar fins que no fou completada la nova.

Jaume Fabre fou el primer arquitecte conegut que es posa al front de les obres  el 1317. En una primera fase es van bastir l'absis, les capelles radials i la cripta del presbiteri. Posteriorment es van perllongar les tres naus i es va construir un cimbori poc vistós coronat amb peces de fusta. El perímetre de l'església es va tancar el 1417, però va quedar pendent la façana que es va resoldre amb un simple mur sobre el que després es van obrir algunes finestres i la porta d'entrada. El disseny d'aquesta façana però, ja havia estat traçat per Carles Galtés de Ruán des del 1408.

L'ornamentació de la façana de la catedral gòtica va ser doncs, un tema pendent durant quatre segles durant els quals l'exterior del temple en el seu accés principal oferia un aspecte pobre i poc agrait que contrastava amb la sumptuositat de l'interior.

Finalment, aprofitant l'avinentesa de la celebració de l'Exposició Universal de 1888 i gràcies, sobretot, a l'esforç personal de Manuel Girona i Agrafel, un poderós industrial barceloní, es va acometre la represa de les obres de la façana mitjançant un concurs convocat el 1882 que obligava a aixecar-la d'estil gòtic. El guanyador del concurs fou Josep Oriol Mestres que des de 1855 era l'arquitecte oficial de la catedral. Mestres es va inspirar en el disseny que havia deixat Galtés de Ruan a començaments del segle XV i va dirigir les obres fins a la seva mort el 1895. Tot seguit,  l'arquitecte August Font i Carreras es va fer càrrec de l'acabament de la façana, que va concloure amb l'aixecament del pinacle del cimbori de 70 metres completat el 1913.

*1890-1900.- Les dues primeres fases de la construcció de l'actual façana queden reflectides en aquestes dues imatges. A la primera s'havia completat tota la part baixa, mentre que a l'altra s'havien construit també les dues torretes laterals amb els seus pinacles. Quedava pendent només el gran cimbori central de 70 metres que seria coronat el 1913.