CAFÈ CONCERT SEVILLA. Paral·lel 72. (1906-1947)

*1908.- El Cafè Concert Sevilla del Paral·lel en els seus primers temps era situat entre la Gran Barbería del Obrero i el Café Español.

Uns dels locals més populars del Paral·lel va ser el Café Concert Sevilla, que va obrir portes l'any 1906 a la vorera més animada de la zona, la que s'estenia des del carrer Abat Safont fins a la Ronda de Sant Pau.  Allà, al número 72, abans del Sevilla hi havia hagut primer un modest Cinematògraf Lumière, i més tard el mateix lloc va ser ocupat pel saló de descans del veí Teatre Olympia, que ocupava els números 68-70.

En els seus inicis el Cafè Concert Sevilla era un local llòbrec, brut i poc agraït, de condicions sanitàries molt deficients. Un informe municipal de l'any 1907 el descrivia com un local construit tot ell de fusta, que disposava d'un soterrani sense llum natural ni ventilació directa al que s'accedia a través d'una estreta escala per sota del nivel de la vorera. Carpinell, el seu primer propietari, va intentar encara esmunyir-se de fer desaparèixer el soterrani, tot al·legant que el tenia arrendat a una imaginària societat d'esbarjo que ell mateix es va inventar i va batejar com La Alegría del Paralelo. Tot i això,  aquestes argúcies no li van servir per convèncer a l'ajuntament, que l'obligà a prescindir del soterrani i nivellar el local amb el rasant del carrer [1]. 

Malgrat aquesta accidentada arrencada, el local en va tenir prou amb dos anys per situar-se al capdamunt de la popularitat dels locals del Paral·lel, després de ser imperativament reformat i reinaugurat el 15 d'agost de 1908. La reobertura del local l'anunciava com un establiment ben condicionat amb una trentena de guapes cambreres que atenien als clients. Les consumicions costàven 0,25 cèntims. Es va especialitzar en espectacles de flamenc.

*1928.- El Cafè Concert Sevilla als anys 1920's amb detalls orientals a la façana encastat entre el Gran Café Español i el Café Paralelo (Foto: Wolfgang Webber. Cliqueu sobre la foto per ampliar-la)

El Cafè Concert Sevilla va sobreviure a la Guerra Civil, però va tancar portes el 1947 assetjat per la censura franquista. Després el local va ser llogat a una societat privada per ús exclussiu dels seus associats que hi organitzaven funcions de teatre i balls i festes familiars.


Curiositats i anècdotes:

Tot sembla indicar que entre 1925 i 1926, el soterrani del Cafè Concert Sevilla va acollir un espai singular anomenat El Cabaret de la Muerte atès que la publicitat de l'època (L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia) el situa en el mateix número 72 del Paral·lel. En un interessant apunt del blog amic Bereshit queda recollit aquest fet, que recreava una atmosfera macabra i de terror inspirada en el legendari Cabaret du Néant parisenc.

*1908.- La Publicidad. (1 de juny)

  

[1] Badenas Rico, Miquel. El Paral·lel: Nacimiento, esplendor y declive de la bullanguera avenida barcelonesa. Editorial Amarantos. Barcelona. 1993