Cap a finals del segle XIX va obrir al número 74 del Paral·lel un pintoresc local anomenat Gran Barbería del Obrero. Tot i que el gran historiador de la zona Miquel Badenas i Rico apunta que aquest negoci ja existia el 1896 [1], Paco Villar fixa la seva obertura al mes de febrer de 1897 [2].
En aquells temps l’ofici de barber entre el sector socials menys afavorits era una activitat bàsicament itinerant, que comportava en molts casos la pràctica d’altres funcions col·laterals vinculades a la salut i a l’estètica (sangrats, extracció de queixals i higiene dental, tractament d’ulls de poll, etc.). La novetat que suposava una gran barberia estable orientada al públic proletari que freqüentava aquella emergent zona lúdica del Paral·lel, va convertir el local en un punt de sociabilització de la classe obrera.
Els factòtums d’aquell negoci varen ser el propietari Manuel Santos i el perruquer Augusto Ferreira, un home de tracte agradable i cordial que va convertir la seva botiga en un centre de reunió. Els debats que es generaven dins aquella modesta barraca, mentre les navalles i les tisores esquilaven els clatells i els caps dels clients, giraven al voltant de les pel·lícules que es projectaven als primers cinematògrafs de la zona, com també dels encants de les cançonetistes i artistes que actuaven als cabarets, teatres i music-halls veins. Però també s’hi sentien tota mena de comentaris i opinions sobre els conflictes socials derivats de la lluita obera i les reivindicacions dels treballadors, fins al punt que la barberia esdevindria un veritable centre d’agitació social.
L'esmentat Badenas situa el tancament i desaparició de la Gran Barbería del Obrero a l'any 1909. El solar quedaria absorbit després pel Café Paralelo.
[1]. Badenas Rico, Miquel. El Paral.lel. Nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa. Edicions Amarantos. Barcelona 1993.
[2]. Villar, Paco. Barcelona Ciutat de cafés. Vol. 2 (1880-1936). Viena Edicions. Barcelona 2013.
[2]. Villar, Paco. Barcelona Ciutat de cafés. Vol. 2 (1880-1936). Viena Edicions. Barcelona 2013.
No coincideix ben bé la numeració actual però quan va plegar la pastisseria Chicago, ara hi ha un bar de Tapes, en fer les obres es veien pintades les ratlles de colors que mostraven que hi havia hagut una barberia, no sé si seria aquesta.
ResponElimina