EL NOTICIERO UNIVERSAL. Diari de la tarda. (1888-1985)

 

 

 

El Noticiero Universal va ser un diari barceloní en llengua castellana fundat el 1888 pel periodista valencià Francisco Peris Mencheta (1844-1916), un home de tendències conservadores i d'ideologia clarament monàrquica, que fins i tot havia estat amic personal del rei Alfons XII.

El diari es va popularitzar ràpidament amb el nom de Ciero, gràcies a les cantarelles dels venedors de diaris dels carrers. El propi Mencheta va dirigir el rotatiu durant la primera etapa i posteriorment es va fer càrrec de la direcció Josep Guardón que acabaria sancionat i desterrat de la ciutat per un article que no va agradar a les autoritats.

 

*1920's.- Edifici que va acollir les oficines i la redacció del diari El Noticiero Universal fins el 1963 al carrer Roger de Llúria 35.

 

Julián Pérez Carrasco seria el director que consolidaría el diari com el més venut als vespres durant els anys 1920's. En plena Guerra Civil la direcció del Ciero va recaure en el periodista Enric Tubau, que li donà un enfocament catalanista fins al punt que el diari seria suspès durant vint dies (novembre de 1938) per considerar sancionables els atacs que el diari llençava contra el Goven Espanyol per la seva actitud de mensyspreu envers la Generalitat.

Amb el nou ordre que va imposar el franquisme el diari va ser dirigit primer per José Palou, Luís G. Manegat i finalment per l'aragonès José María Hernández Pardos, pare de l'artista Joan Hernández Pijuán, que publicava a la portada del diari els seus gorriones, editorials poètics encapçalats per la imatge d'un pardal.

Fou als anys 1960's quan la seva redacció i oficines emplaçades al numero 35 del carrer Roger de Llúria, tocant a Diputació, van ser objecte d'una reforma integral i ampliació. El 1963 es va estrenar el nou edifici racionalista, molt poc conjuntat amb la resta d'edificacions de la zona, obra de l'arquitecte Josep Maria Sostres i Maluquer. Aquesta reforma aconseguiria el premi FAD de l'any 1965.

 

*1980's.- El nou edifici, construit el 1963, per acollir les oficines del diari

 

La línia del diari, profundament espanyolista, era molt crítica amb el populisme de l'alcalde Porcioles, que va decidir comprar el diari el 1972 i situar al seu fill  com a gerent de l'empresa. L'exfalangista Manuel Tarín Iglesias va entrar a la direcció. Posteriorment el germà d'aquest últim, José Tarín, seria nomenat director ja acabada la dictadura.   Amb l'arribada de la democràcia el diari va entrar dins l'òrbita ideològica de l'UCD (Unión de Centro Democrático) partit d'Adolfo Suárez. En aquesta etapa s'incorporaren Joan Tàpia com a director de publicacions i Jordi Doménech com a director del periòdic, que va incorporar per primer cop suplement setmanals en color.

Amb la desaparició d'UCD el diari entra en coma profund i enfila la recta final de la seva existència. El tàndem format per Javier de la Rosa i Joan Gaspart en són els últims propietaris i el diari abandona la seva tradició vespertina per passar a sortir al matí tot reduint el seu format. L'empresa però, comença a fer aigües econòmicament. A l'estiu de 1985 les dificultats que travessa Editorial Mencheta es fan paleses amb la vaga dels treballadors reclamant cobrar les seves nòmines i el diari només trigarà uns mesos més a plegar. L'últim número del Ciero surt el 31 d'octubre de 1985. Li van faltar tres anys per arribar al segle.