FESTIVAL DE CINEMA DE BARCELONA (1987-1990)

L'estiu de 1987 Barcelona s'enfrontava al repte de disposar del seu propi Festival de Cinema amb la voluntat de competir amb els més acreditats certamens europeus (Venècia, Cannes, Berlín...). Fins aleshores l'anomenada Setmana del Cinema, que mai havia passat de ser un certamen cinematogràfic menor, era l'única manifestació que lligava la ciutat amb el setè art.
En aquest projecte del festival s'hi van dipositar totes les esperances. El sector públic hi va participar a través del Ministeri de Cultura, la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament, als que es va afegir una llarga llista d'entitats públiques i privades. Es va establir un premi de 30 milions de les antigues pessetes, amb el nom de Premi Europa, que era el més alt de l'Estat després del de Sant Sebastià. La filosofia del festival passava per enaltir la figura del director i potenciar la producció cinematogràfica europea. La figura d'un drac va ser l'escollida com a marca identificativa del certamen.

El Manifest de Barcelona, que va ser proclamat des del terrat de de La Pedrera amb el suport de més de 700 professionals del cinema internacional, defensava bàsicament la legitimitat dels creadors i el respecte absolut a la concepció original de l'obra refusant qualsevol tipus d'adulteracions. El text d' aquest manifest va ser reproduït en una placa rodona de marbre que es va emplaçar sobre el terra del passeig central de l'últim tram de la Rambla de Catalunya. Estava escrit en català i anglès amb el text següent:

‘Nosaltres directors de cinema exigim com dret moral que les nostres obres arribin a l'espectador tal i com foren concebudes originàriament’.

*2008.- Vint anys després del Festival, la placa de marbre del Manifest de Barcelona a la Rambla Catalunya presentava aquest estat de deteriorament.

Durant els nou dies que va durar aquella primera edició del juliol de 1987, la Rambla de Catalunya va ser l'eix vertebrador del festival i es va convertir en escenari de manifestacions artístiques, performances i exposicions. En les pantalles dels cinemes que encara hi havia aleshores en aquesta via  (Club Coliseum, Alcázar, Alexandra, Alexis) es projectava el gruix dels films que havia programat el festival.

El projecte era per tant, innovador i compromès i va néixer amb els millors auguris. Dissortadament només se'n van fer quatre edicions i ja aviat es va percebre que després de l'eufòria inicial començava a anar de baixa.

El juny de 1991, l'oficina de premsa del festival va anunciar que l'edició d'aquell any, que hauria d'estar la cinquena, ja no es celebraria a causa de la crisi financera que patia el festival. Va ser una oportunitat tristament perduda de situar Barcelona en el mapa del món del cinema.