Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ
Conclosa l'Exposició Internacional de 1888, el recinte del Parc de la Ciutadella va ser progressivament reurbanitzat després de l'enderrocament d'una bona part dels grans palaus. Això va permetre guanyar més espais per a jardins, especialment en la zona del parc més propera al mar. En aquest procés de reordenació, el 1894 s'hi van projectar dues placetes al bell mig de les quals s'hi van instal·lar sengles fonts escultòriques força singulars.
*1894.- Notícia de la urbanització del sector sud o de circumvlació del parc amb les dues placetes amb fonts escultòriques. (Font: Diari La Dinastía).
La primera ha arribat als nostres dies després d'esdevenir un dels símbols de la nostra ciutat: és la popular Dama del Paraigües. L'altra no va tenir tanta sort. Era també de base circular i disposava de quatre segments d'escales alternades amb espais vegetals que perimetraven el cercle exterior de la font. Del centre de la bassa circular inferior, on quedava dipositada l'aigua, emergia una columna amb una altra bassa-dipòsit circular enlairada i molt més petita, del qual queien regalims d'aigua a través de les boques de vuit cares que feien de gàrgoles. A la part més alta de la font una esfera de pedra servia de suport a l'escultura de bronze d'un àguila amb les ales desplegades que coronava el conjunt. No és per tant gens estrany que la ciutadania la batejés ràpidament com la Font de l'Àguila.
*1932.- Plànol del recinte del Parc de la Ciutadella on apareix marcat en un cercle vermell l'emplaçament de la Font de l'Àguila. A l'altra banda del parc, mantenint una certa simetria en la urbanització, es veu el cercle de la Font de la Dama del Paraigües. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya).
En el seu moment aquesta font quedaria integrada dins el recinte del parc zoològic. que va anar essent objecte de successives ampliacions, L'any 1963 però, l'ajuntament va decidir fer una substancial inversió en el zoo i es va construir la plataforma de la Gran Fauna Africana que va suposar el desmantellament i desaparició de la font. Des d'aleshores no n'hem sabut res més.
*1963.- Certificat de defunció de la Font de l'Àguila, considerada "poc representativa" i "substituïda" per donar cabuda a una nova atracció del zoològic. (Font: La Vanguardia. 29 de setembre de 1963).
Hola, sospito que la informcaió no és exacte. La font no debia ocupar el recinte de la fauna africana sino una mica al costat. de fet s'en conserva encara la base que entenc per la informació van aprofitar per la la instalació que esmenta de micos sudafricans. Crec que la base d'aquesta font és l'actual instal.lació de tortugues de rierol. també sospito que l'aliga que coronava la font es troba a un altre indret del parc , a les muntanyes de Montserrat a l'anomenat picnic les aligues acompanyada d'una altre aliga d'un altre font i rescatades per Antoni Jonch el 1969.
ResponEliminaL'altre dia vaig entrar al zoo per motius de feina i vaig poder veure les àligues a les que fas referència; a cop d'ull semblen una obra força homogènia i no pas un conjunt d'imatges procedents de llocs diferents. Segons la web del zoo, serien obra d'un tal Joan Borrell i Nicolau i foren realitzades l'any 1929. Que n'opines? Et passo l'enllaç on surt la informació.
Eliminahttps://www.zoobarcelona.cat/nc/ca/coneix-el-zoo/art-al-zoo/detall-art/art/conjunt-daligues/