Agraïments a MIQUEL F. PACHA
*1932.- Façana del Cortes Cinema en els seus primers anys durant de la Segona República. (Font: Fons Foto Ferran. Arxiu Nacional de Catalunya).
Situat a la cantonada entre la Gran Via i el carrer Lepant, just davant de la plaça de toros Monumental i de la parròquia de la Mare de Déu del Roser, el Cortes va ser un cinema del barri de Fort Pienc que va néixer amb els esperançadors temps de la Segona República, si bé el curs de la història canviaria durant uns anys la seva funció inicial.
*1933.- Emplaçament del cinema a la cantonada Lepant-Gran Via. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
*1932.- Dues imatges de l'interior del Cortes Cinema. (Font: Fons Foto Ferran. Arxiu Nacional de Catalunya).
Situat a la cantonada entre la Gran Via i el carrer Lepant, just davant de la plaça de toros Monumental i de la parròquia de la Mare de Déu del Roser, el Cortes va ser un cinema del barri de Fort Pienc que va néixer amb els esperançadors temps de la Segona República, si bé el curs de la història canviaria durant uns anys la seva funció inicial.
La sala, que disposava de platea i un petit amfitreatre, havia estat inaugurada l'any 1932 i amb el Cinema Granvia, obert dos anys abans a la cantonada Marina / Gran Via, a només cent metres, aplegaven conjuntament l'afició al cinema dels veïns d'aquella zona, un xic allunyada i desèrtica, de l'extrem del barri de Fort Pienc. Els diumenges s'hi afegien alguns aficionats al toros que completaven les tardes de corrida amb alguna pel·lícula.
A la pantalla del Cortes s'hi projectaren films com La fascinación del bárbaro, de Rowland V. Lee amb George Bancroft i Mary Astor; La ley del harén, de José Mojica o La dama del boulevard (Nana), de Dorothy Arzner, amb Ana Sten, que marcaren el pas del cinema mut al sonor.
*1932-1936.- Un recull de retalls de programacions del Cortes Cinema aparegudes a la cartellera de La Vanguardia.
Acabada la guerra, l'edifici i la nau que havien ocupat el Cortes van ser habilitats com a menjador de l'Auxilio Social.
Gairebé una dècada més tard (1947), acomplerta ja la seva missió social al servei del règim franquista, el local fou remodelat a fons per donar pas a una altra sala (batejada amb el mateix nom de l'antic Cine Gran Vía, que també havia desaparegut), que va recuperar la projecció de pel·lícules en aquella mateixa cantonada a partir del 10 d'octubre de 1947. El nou cinema, a la vista de les imatges que se'n conserven, mantenia una aparença externa gairebé idèntica al seu antecessor el Cortes.
*1947.- El Gran Via, successor del Cortes, conservava una façana gairebé idèntica. Aqui veiem la sala poc després de la seva inauguració amb la primera pel·lícula que s'hi va projectar anunciada: Una mujer internacional. (Font: Fons Foto Ferran. Arxiu Nacional de Catalunya).
*1947.- Retall de La Vanguardia del dia 11 d'octubre (l'endemà de la reobertura de la sala com a Cine Gran Via) en el que Horacio Sáenz Guerrero fa una crítica del film Una mujer internacional.
*1947.- El vestíbul del Cine Gran Via amb les taquilles i l'escala d'accés a l'amfiteatre. (Font: Fons Foto Ferran. Arxiu Nacional de Catalunya).
*1947.- Dues imatges de la sala de butaques del Cine Gran Via. (Font: Fons Foto Ferran. Arxiu Nacional de Catalunya).
Roberto Lahuerta [1] esmenta a Carmen Gomáriz com a primera empresària del rebatejat Gran Vía. Després la van succeïr Luis Cabezas i els germans Gratacós Comas. L'oferta cinematògrafica era de reestrena, amb doble sessió orientada als veins del barri, si bé en els seus primers anys va arribar a programar estrenes. (Todos somos seres humanos, Mi novio está loco, Vidas sangrientas, Tánger...).
El Cine Gran Via va deixar d'existir el 8 de maig de 1966 amb la projecció del film hispano-argentí La boda (Lucas Demare) i la comèdia italiana El millón de dólares (Ettore Scola) amb Vittorio Gassman i Joan Collins. Posteriorment el cinema va ser enderrocat i uns anys després s'hi va aixecar un edifici d'habitatges.
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Ediciones Emporiae. Madrid. 2015.
Gairebé una dècada més tard (1947), acomplerta ja la seva missió social al servei del règim franquista, el local fou remodelat a fons per donar pas a una altra sala (batejada amb el mateix nom de l'antic Cine Gran Vía, que també havia desaparegut), que va recuperar la projecció de pel·lícules en aquella mateixa cantonada a partir del 10 d'octubre de 1947. El nou cinema, a la vista de les imatges que se'n conserven, mantenia una aparença externa gairebé idèntica al seu antecessor el Cortes.
Roberto Lahuerta [1] esmenta a Carmen Gomáriz com a primera empresària del rebatejat Gran Vía. Després la van succeïr Luis Cabezas i els germans Gratacós Comas. L'oferta cinematògrafica era de reestrena, amb doble sessió orientada als veins del barri, si bé en els seus primers anys va arribar a programar estrenes. (Todos somos seres humanos, Mi novio está loco, Vidas sangrientas, Tánger...).
El Cine Gran Via va deixar d'existir el 8 de maig de 1966 amb la projecció del film hispano-argentí La boda (Lucas Demare) i la comèdia italiana El millón de dólares (Ettore Scola) amb Vittorio Gassman i Joan Collins. Posteriorment el cinema va ser enderrocat i uns anys després s'hi va aixecar un edifici d'habitatges.
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Ediciones Emporiae. Madrid. 2015.
Tampoco tenía idea de este local.
ResponEliminaGracias.
Es la primera vez que veo ell nombre de este cine en Barcelona
ResponElimina