Abans de l'aparició de la cigarreta amb filtre incorporat, el paper de fumar per emboquillats era un element molt preuat per aconseguir un millor sabor del tabac. Per això va ser un producte comú i habitual en la vida dels fumadors d'un determinat nivell social.
Cap a començaments del segle XX, l'empresari Soler y Janer va establir el seu negoci en un magatzem de la Gran Via, tocant a plaça d'Espanya, per a la seva empresa de Emboquillados marca Elefante. L'edifici era al número 382 de la Gran Via (aleshores carrer Corts), prop del carrer Llançà, al costat mateix del Teatre España i davant de la plaça de toros de Les Arenes.
Aquesta construcció, que com ja s'ha dit era en realitat un simple magatzem, tenia només una alçada amb una façana coronada per frontó modernista i una balaustrada sobre la que eren visibles quatre gerros de pedra disposats sobre els pilars de l'estructura de l'edifici.
La imatge d'aquesta façana va ser emprada per il·lustrar la publicitat i les etiquetes de la múltiple varietat de papers per als broquets (boquilles) que s'hi fabricaven. Curiosament, fins i tot després que la fàbrica fou traslladada al número 173 del carrer Viladomat a mitjans dels anys 1910's, els productes de l'empresa continuaven comercialitzant-se amb la imatge del dibuix de la façana del magatzem de la Gran Via. Una simple observació permet però, descobrir que en el dibuix de les etiquetes l'edifici era més llarg que en la realitat perque s'hi havien afegit més portes per ambdues bandes.
Un cop traslladada l'empresa, l'edifici de Gran Via va continuar dempeus i va ser utilitzat per a finalitats diverses fins al 1928. Fou aleshores quan les obres de l'Exposició Universal i especialment la construcció de l'Hotel número 2 (després dedicat a les oficines d'expedició de passaports) van dictar sentència i es va consumar el seu enderroc
*1917.- Publicitat del paper de fumar per emboquillar cigarretes amb un dibuix de l'edifici de Gran Via 382 al fons. Curiosament la publicitat cantava les virtuts d'aquest paper afirmant que eliminava el mal d'estòmac.
La imatge d'aquesta façana va ser emprada per il·lustrar la publicitat i les etiquetes de la múltiple varietat de papers per als broquets (boquilles) que s'hi fabricaven. Curiosament, fins i tot després que la fàbrica fou traslladada al número 173 del carrer Viladomat a mitjans dels anys 1910's, els productes de l'empresa continuaven comercialitzant-se amb la imatge del dibuix de la façana del magatzem de la Gran Via. Una simple observació permet però, descobrir que en el dibuix de les etiquetes l'edifici era més llarg que en la realitat perque s'hi havien afegit més portes per ambdues bandes.
Un cop traslladada l'empresa, l'edifici de Gran Via va continuar dempeus i va ser utilitzat per a finalitats diverses fins al 1928. Fou aleshores quan les obres de l'Exposició Universal i especialment la construcció de l'Hotel número 2 (després dedicat a les oficines d'expedició de passaports) van dictar sentència i es va consumar el seu enderroc
*1928.- Dues referències extretes de l'hemeroteca de La Vanguardia sobre els últims dies de l'edifici del carrer Corts 382.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada