CASA LLEÓ-MORERA (I) Edificació original. (1905-1940)

*1910's.- Alguns dels elements escultòrics (en groc) desapareguts del projecte original de la Casa Lleó-Morera

La Casa Lleó Morera va ser construïda sobre la meitat d'un edifici preexistent al passeig de Gràcia cantonada Consell de Cent que havia estat projectat pel mestre d'obres Joaquim Sitjas. Era la Casa Mumbrú edificada l'any 1864 i de la qual encara avui n'és visible l'altra meitat.

Lluís Domènech i Montaner va dissenyar una transformació radical de l'edifici que el 1902 havia passat a ser propietat de Francesca Morera i Ortiz. El projecte era fidel als patrons modernistes de l'època i la primera fase de les obres (1902-1903) va afectar l'interior de la casa i la distribució dels espais. Posteriorment, en una segona etapa, es va fer la façana entre 1903 i 1905. Acabada aquesta intervenció, l'edifici va quedar finalment estructurat en semisoterrani, un entresòl a poca alçada per fer-hi activitat comercial, el  pis principal per als propietaris de la casa i tres pisos més per arrendar a llogaters. 

Fotomuntatges realitzats a partir d'una foto d'Angel Toldrà Viazo, amb els que s'intenta explicar visualment com era l'edifici abans i després de la intervenció de Domènech i Montaner.

Francesca Morera va morir el 1904 i el seu fill Albert Lleó Morera va passar a ser el propietari de l'edifici. Entre 1905 i 1909 el fotògraf Pau Audouard hi va tenir el seu estudi als baixos i entre 1917 i 1925 s'hi instal·là la Sala Aeolian, amb capacitat per a tres-centres persones, promoguda pel fabricant de pianos Paul Izábal on s'oferien concerts.

L'edifici, força malmès durant la Guerra Civil, va començar a ser transformat i a perdre elements originals als anys 1940's. La seva venda a la Sociedad Mercantil Bilbao i la transformació dels baixos en instal·lar-s'hi la botiga Loewe van comportar la desaparició de una bona part de la decoració interior. 

Les figures femenines que abraçaven sengles copes jardinera davant dels dos aparadors dels baixos van ser suprimides i també desaparegueren les escultures de quatre fades situades a la barana de la tribuna del pis principal a la cantonada. Finalment, un dels elements originals més característics com era la cúpula-templet i els acabaments i pinacles de la part superior de l'edifici també van ser eliminats. Una segona cúpula més endinsada sobre el terrat que coronava un volum cúbic situat sobre l'escala interior també va desaparèixer. L'aspecte que oferia la façana de la casa durant el franquisme era la pròpia d'un edifici escapçat.

*1906.- L'entrada pel Passeig de Gràcia quan Paul Audouard hi tenia l'estudi fotogràfic. En aquesta imatge s'hi poden veure les escultures de la barana de la tribuna del pis principal avui desaparegudes.