Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNANDEZ
*1960.- El Pavelló d'Italia de la Fira recent inaugurat. Davant encara hi havia un dels dos brolladors que acompanyaven a la Font Màgica de Carles Buïgas com a vestigi del 1929. (Font: Cuardernos de Arquitectura)
L'any 1960 coincidint amb la XXVIII edició de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona es va donar un impuls important al certàmen i es van construir alguns pavellons específics d'empreses i països (Txecoslovàquia i Rocalla, en van ser dos exemples), que intentaven superar el caràcter efímers d'aquestes instal·lacions i dotar-los d'una voluntat de permanència. D'aquest grup la construcció més rellevant i fins i tot espectacular fou el nou Pavelló d'Italia. Es va aixecar en l'espai comprès entre la Font Màgica i el Pavelló de la Ciutat de Barcelona de l'Exposició de 1929. Va ser dissenyat per l'arquitecta italiana Augusta Desideria Pozzi amb la col·laboració dels enginyers Sbacchi i Serafini, també italians.
*1967.- Vista aèria del Pla de la Font Màgica amb el Pavelló d'Itàlia assenyalat amb una fletxa. El brollador que hi havia davant ja havia estat substituït per una làmina d'aigua rectangular.
*1967.- Una altra imatge aèria del Pavelló d'Itàlia captada des de la banda del carrer Lleida.
Cap a finals de la dècada dels 1980's, sense que n'haguem pogut precisar la data el pavelló va desaparèixer i va ser substituït per un altre d'una gran simplesa en forma d'hangar de coberta metàl·lica amb forma de mig cilindre horitzontal. El nou pavelló va augmentar considerablement la superficie fins arribar pràcticament a les portes del Pavelló de la Ciutat de Barcelona, que va quedar totalment ocult. Des de 2003 que s'ha parlat sovint de la necessitat d'enderrocar aquesta estructura que desentona amb l'entorn i que presenta un aspecte força deplorable. Tot i això, ha conservat el nom de Pavelló d'Itàlia bàsicament per la coincidència d'ubicació amb l'original, però sense tenir-hi ja res a veure.
*2013.- Aspecte exterior i interior de l'hangar conegut encara com a Pavelló d'Itàlia que va substituïr l'original.
*1960,.- L'interior del pavelló era d'una gran lluminositat natural gràcies a les parets totalment de vidre que envoltaven l'edifici. (Font: Cuardernos de Arquitectura)
*1960.- Un detall de l'originalitat de l'estructura exterior que sostenia l'edifici. (Font: Cuardernos de Arquitectura)
El disseny de la construcció destacava per la seva estructura externa de ferro que envoltava tot el pavelló de banda a banda formant unas trama que recordava la forma d'una aranya. Fou utilitzada per les delegacions comercials italianes per exposar els seus productes i s'hi organitzaven els actes corresponents durant les fires i salons que se celebraven en l'entorn de l'espai firal de Montjuïc.
Cap a finals de la dècada dels 1980's, sense que n'haguem pogut precisar la data el pavelló va desaparèixer i va ser substituït per un altre d'una gran simplesa en forma d'hangar de coberta metàl·lica amb forma de mig cilindre horitzontal. El nou pavelló va augmentar considerablement la superficie fins arribar pràcticament a les portes del Pavelló de la Ciutat de Barcelona, que va quedar totalment ocult. Des de 2003 que s'ha parlat sovint de la necessitat d'enderrocar aquesta estructura que desentona amb l'entorn i que presenta un aspecte força deplorable. Tot i això, ha conservat el nom de Pavelló d'Itàlia bàsicament per la coincidència d'ubicació amb l'original, però sense tenir-hi ja res a veure.
*2003.- Un curiós retall publicat a La Vanguardia en què es fa ressó de la queixa del consul italià que troba inqualificable que l'hangar que va substituïr el Pavelló d'Itàlia se'l segueixi coneguent encara amb aquest nom.
Cuando lo abandonaron, jugábamos al fútbol allí dentro.
ResponEliminadespués se utilizó para los exámenes de conducir, la teórica. Por cierto, en el pequeño lago que había en su entrada y que hoy todavía está, aunque seco, nos bañábamos en verano, y la guardia urbana nos perseguía hasta arriba la recta tribunas..siempre si éxito.
recuerdo que frente a él, pasada la fuente, estaba la máquina de tren, y el pabellón de Argentina que siempre asaban carne durante las ferias.
salut