Alejandro Lerroux (1864-1949)
Inaugurada l'any 1906 pel polític Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical Republicà, aquesta Casa del Pueblo era la més gran de les que s'obriren a Barcelona en aquella època. Corrien aquells anys tan ben descrits en el film d'Antoni Ribas La ciutat cremada on don Alejandro passejava altaner pels barris obrers enaltint als fills del proletariat i condemnant a l'infern sense pietat als rics, mentre organitzava romeries fraternals. Lerroux va encunyar amb el seu propi cognom la separació entre catalanoparlants i castellanoparlants a la Barcelona de començaments del segle XX. El lerrouxisme com a ideologia s'alimentava bàsicament d'una demagògia extrema i oportunista.
La Casa del Pueblo del carrer Aragó cantonada amb Casanova, era situada davant mateix del Pont del Mico i disposava d'una gran nombre de serveis. Un gran saló per a actes públics amb un escenari situat en un dels extrems, el feia convertible en teatre, auditori o menjador. També disposava de consultori mèdic, barberia, biblioteca, escola i farmàcia. Posteriorment el complex incorporaria també una fleca per fer pa i un gimnàs. Una gran terrassa amb vistes sobre un ampli jardí ocupava la part del darrera d'aquest edifici, construit en gran part per obrers militants del partit que en sortir de la feina hi anaven a treballar de forma gratuïta.
*1904.- Plànol de la planta del terreny on s'edificà la Casa del Pueblo
*1906.- La Casa del Pueblo encara en construcció des de l'avinguda de Roma. A l'esquerra de la imatge es poden veure les escales del Pont del Mico (Foto: Frederic Ballell)
*1906.- A la mateixa sala de la foto anterior veiem un moment de la celebració del Congrés Internacional de les Joventuts Republicanes (Foto: Frederic Ballell)
*1908.- Vista del jardí i la gran terrassa enlairada. (Font: Nuevo Mundo)
*1908.- El saló de perruqueria i barberia. (Font: Nuevo Mundo)
*1910.- Manifestació republicana al pati de la Casa del Pueblo. Marcat amb un cercle groc a l'esquena veiem al senyor Lerroux. Al fons la rasa de les vies del tren del carrer Aragó. (Foto: Frederic Ballell).
Muy buenas fotos. Antes sólo había un Lerroux, hoy estamos plagados de ellos.
ResponElimina