1968 va ser un any especialment convuls a tot el planeta. El maig francès, la primavera de Praga, l'emergent moviment hippie als Estats Units... Arribava l'estiu i la societat espanyola encara tenia que suportar els últims efectes de l'eufòria oficial del franquisme per la victòria de Massiel al Festival de l'Eurovisió celebrat a Londres, la capital del país dels ocupants del penyal de Gibraltar. Espanya es disposava a entrar en els inicis de l'última etapa del franquisme i a Barcelona l'oferta cultural d'aquell estiu per als que es quedaven a ciutat no variava massa de la dels anys anteriors, llevat de la programació d'òpera i ballet que en col·laboració amb el Liceu es va oferir a Les Arenes.
A l'escena teatral triomfaven especialment Joan Capri, que completava una temporada exitosa al Romea representant la comèdia El Funerari, mentre que l'altre èxit a destacar era La Casa de las Chivas de Jaime Salon al Moratín del carrer Muntaner.
Capri al Romea i el Festival d'Òpera i Ballet a Les Arenes van ser dos dels espectacles més vistos. (Cartells del fons de l'Institut del Teatre)
La presència del teatre en català, a banda de l'èxit de Capri, era poc destacada i es reduia a algun vodevil limitat a fer riure com El meu marit té pa a l'ull amb Mercè Broquetas, o alguna proposta més seriosa i minoritària com El Ping-Pong d'Adamov que es va representar al Palau de la Música.
Capri al Romea i el Festival d'Òpera i Ballet a Les Arenes van ser dos dels espectacles més vistos. (Cartells del fons de l'Institut del Teatre)
La presència del teatre en català, a banda de l'èxit de Capri, era poc destacada i es reduia a algun vodevil limitat a fer riure com El meu marit té pa a l'ull amb Mercè Broquetas, o alguna proposta més seriosa i minoritària com El Ping-Pong d'Adamov que es va representar al Palau de la Música.
El cicle Festivales de España, promogut des del Ministeri d'Informació i Turisme, va presentar un seguit d'òperes a preus populars a la Plaça de Toros de les Arenes. Aida i Madama Butterfly formaren part entre d'altres del programa. El Teatre Grec, aleshores encara oficialment Teatro Griego de Montjuich, s'apuntava també al cicle Festivales de España amb un seguit de clàssics del teatre castellà del Siglo de Oro (Lope de Vega, Calderón de la Barca o Tirso de Molina) que copaven tota la programació.
La resta d'oferta teatral eren els habituals espectacles de revista del Paral·lel, on l'exhuberant Ethel Rojo (germana de Gogó Rojo) exhibia amb picardia les seves sinuositats al Talía.
Les revetlles, que encara eren tres (Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume), tenien als recintes de Piscines i Esports i del Parc d'Atraccions de Montjuïc dos dels focus més atractius.
El meravellós món del circ tampoc hi va mancar aquell any. Va plantar la seva carpa prop de l'Arc de Triomf a traves de La Ciudad de los Muchahos, una iniciativa recolzada també pel règim com un projecte orientat a redimir joves humils i sense recursos, que acabaria dècades després com el rosari de l'aurora amb denúncies per abusos sexuals pel mig. Ja cap a finals d'estiu, a primers de setembre, amb l'objectiu d'actuar durant les festes de la Mercè, arribava a Barcelona l'esperadíssim Circo Americano que es va situar a la plaça de l'Univers de la Fira de Montjuïc.
També hi ha haver temps per al ballet. El Nacional d'Holanda va representar El llac dels cignes al Palau d'Esports del carrer Lleida i la plaça de Toros de les Arenes va acollir el Royal Ballet de Londres amb la presència de Rudolf Nureyev.
Un grup de representants de la nova cançó encapçalats per un jove Lluís Llach van treure el cap a la plaça del Diamant durant les Festes de Gràcia.
Pel que fa al cinema, l'estiu començava a ser època poc propícia per a les grans estrenes. Destacable fou però, la reposició de Gilda amb Rita Hayworth al Montecarlo.
Juny 68
CIRC
TEATRE
MÚSICA
Juliol 68
TEATRE
BALLET
MÚSICA
Agost 68
ÒPERA
MÚSICA
Mama mia,que recuedos,al Capri,siempre mahumorado,lo recuerdo en en club Natacion Barcelona,el duo Dinamico es sus pricipios elJambori con sus tardes de jazz,Luis Aguile
ResponEliminaTempus fugit
.. aquella, recordo que va ser una bona època del teatre i varietats, així com per les actuacions de caràcter musical... i em refereixo, ara que em ve a la memòria, just en la cantonada de Diputació i la Rambla de Catalunya... era al Calderón, amb matinals de jazz, fantàstiques !... i al costat, el teatret de butxaca -no recordo el nom- on la companyia del Capri representava obres que'ns feien petar de riure... una excel·lencia!!
ResponElimina