*1927.- Vista de la seu de la companyia Anglo-Española de Electricidad a la cantonada de Gran Via amb Comte d'Urgell captada des de l'accés a l'estació del Metro Transversal. Un any després seria ampliada amb dues plantes més. (Font: Fragment d'una foto de Josep Brangulí)
L'any 1925 l'arquitecte Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar 1872-Barcelona 1928) va construir un modest edifici industrial a la cantonada de la Gran Via (525) amb Urgell (66) per acollir la seu central de l'empresa Anglo-Española de Electricidad (AEESA), que fins aleshores estava establerta al número 12 del carrer Pelai fent cantonada amb Gravina.
L'edifici original només tenia planta baixa i un petit altell lleugerament enretirat respecte del pla de la façana. Al 1928, seguint un projecte de Josep Alemany i Juvé (1890-1975), s'hi van afegir dues plantes de sostres alts amb un rellotge a la part superior del tram de façana del xamfrà.
*1930.- Seu de la companyia Anglo-Española de Electricidad després de l'ampliació de l'edifici. (Foto: Arxiu Nacional de Catalunya. ANC)
L'edifici original només tenia planta baixa i un petit altell lleugerament enretirat respecte del pla de la façana. Al 1928, seguint un projecte de Josep Alemany i Juvé (1890-1975), s'hi van afegir dues plantes de sostres alts amb un rellotge a la part superior del tram de façana del xamfrà.
La companyia Anglo-Española de Electricidad havia estat fundada el 1880 per George St. Noble, un enginyer anglès establert a Barcelona i emparentat amb la família Maragall (la del poeta i dels polítics). L'Anglo-Española va tenir una notable participació en el procés d'electrificació de les instal·lacions de l'Exposició Universal de 1888, així com de l'Hotel Internacional que s'havia construit sobre l'actual Moll de la Fusta. Posteriorment el seu fill Jorge i el seu germà Royston varen continuar el negoci comercialitzant fred i electricitat industrial, aire condicionat, bombes d'aigua i altres aplicacions elèctriques i hidràuliques per a la indústria. Paral·lelament venien també aparells de ràdio domèstics gràcies a les bones relacions que mantenien amb els fabricants dels països anglosaxons (Burndept, Kelvinator, Philco, Gloritone i Pilot entre d'altres).
*1950's.- Productes comercialitzats amb la marca Anglo.
Acabades la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, el bloqueig exterior que pateix l'Espanya de Franco obliga a l'empresa a fabricar els seus propis aparells de ràdio. Als anys 1950's la seu de Gran Via era exclussivament d'administració i oficines, mentre que els tallers i magatzems eren al número 82-84 del carrer Pare Claret i seguia activa la botiga del carrer Pelai.
A partir de 1962 sota la marca comercial Anglo comencen a posar en el mercat aparells de televisió amb notable èxit de vendes amb una campanya comercial que es recolza en la visió panoràmica dels seus televisors amb el lema Anglo, mejor que la realidad.
*1962/63.- Dos anuncis d'aparells de televisió Anglo amb la visió panoràmica com a element diferencial de la marca.
El 1973 l'empresa japonesa Matsushita (després Panasonic) adquireix el 80% de les accions de la companyia i malgrat el compromís inicial de mantenir la producció i el nom de la marca a l'Estat Espanyol, els aparells Anglo acaben desapareguent del mercat. L'edifici va continuar actiu vinculat a National Panasonic com a seu social de l'empresa a Espanya, fins que el 1994 va ser venut i enderrocat per construir-hi un edifici d'habitatges.
Allí, durante muchos años, y justo en el chaflán, hubo instalado un reloj de PLACA SOLAR, Panasonic de color negro y de aquellos que parecían digitales pero no lo eran, porque eran de placas que se iban superponiendo. Aquello era una delicia porque nadie sabía como funcionaba, pero iba perfecto. Y los relojes de este tipo no empezaron a salir hasta años después.
ResponEliminaEstuvo durante unos años, quizá hasta los 80. desapareció y nunca más se pupo de él.
Salut
Mi tío Vicente Santafé, primo hermano de mi madre, trabajó en Anglo durante muchos años, en el departamento de aire acondicionado.
ResponEliminaMi abuelo Era Manuel Brea y trabajaba desde la Coruña para esta casa, un salu2
EliminaHola soy nieto de royston st.noble me puede localizar al 692220843 para hablar
EliminaMi padre trabajo en televisores e iba a veces a esperarlo a la salida, recuerdo perfectamente el edificio
EliminaEduard Ferrés, 1925, ampliada el 1928 en dues plantes pel també arquitecte Josep Alemany
ResponEliminaYo trabajé en 1974, ahora me jubilo y no puedo demostrarlo.
ResponEliminaHola Antonio yo soy nieto de royston st.noble pero no lo pude conocer ya me contará cosas de angloespañola mi teléfono es el 692220843
EliminaYo estuve trabajando en Anglo desde el año 1964
EliminaHola, Dispongo de tres piezas originales de Dn. Jorge St. Noble, "Pila Victoria, Privilegiada", de la cual se hacían eco las publicaciones de electricidad y radiodifusión de los años 20-30. Estoy en disposición de cederlas a quien, en concordia, sepa admirarlas como pieza clave de los adelantos de la época. Un cordial saludo.
ResponEliminame interesan como nieto de royston st.noble hermano de george si todavía las tiene
EliminaHola, todavía están recogidas en mi casa, pena que no pasase por esta página antes... 628783952
EliminaP.D. Si alguien está interesado, mi correo es salva@lavallfosca.cat
ResponEliminaConoci a Santafé y don Roy
ResponEliminaEl meu pare hi va treballar des dels 14 anys (va entrar com a aprenent) en la secció de fred industrial (instal·lava neveres i aires condicionats) fins poc després de casar-se. Vindria a ser del 44 al 58, mes o o menys. Es diu Ramon i al setembre farà 90 anys i encara piula.
ResponEliminaPer pura casualitat ara mateix buscant vells records he trovat aquesta pagina. Jo soc en Joan Berenguer, tinc 92 anys i també piulo. Vaig entrar à l'Anglo el 1 d'octubre de 1945 al servei delihacio del Departament de climatitzacio, fent estudis d'rnginyer desprès vaig passar al servei de projectes i presupostos del Dr Calçada i de Mr George Junior. M'e vaig anarm'en al 1951 i desde 1954 visc a paris on he sigut durant 30 anys engigner a RENAULT.Es possible que el seu pare m'hagi conegut. El me mail es jeanberenguer@free.fr
EliminaCoudialment.
Alguien sabe de lampinta que toque calefacciones gas de esta compañía en tarragona
ResponEliminaA Anglo vaig treballar 20 anys
ResponEliminaVaig entrar el 2 de novembre de 1948
Hola,soy Coleccionista de teléfonos , acabo de adquirir un telefono de 1.910-1.920 de la Anglo-Española , barcelona mediante subasta pública. Me gustaria disponer de toda la información posible , a fin de poder analizar y datar dicho telefono. saludos
ResponEliminaHolo. yo tengo un sonometro de la marca ANGLO AEESA modelo MNS, número 108. Quiero información sobre este equipo, creo de finales de los 60 o principio de los 70, pero no encuentro nada en las paginas sobre esta empresa.
ResponEliminaAlguien tiene algun dato o documento? Gracias
Bona cronica encara que us heu deixat que tenía un departament de fabricació i muntatge d’auto radio al carrer Almogàvers a la seu actual del Razzmatazz que continúa conservant la mateixa façana, també recordó que van montar un equip de fútbol sota el paraigüa de la lliga de Educación y Descanso. Jo vaig treballar entre el 1964/1973 poc desprès can obrir una seu a Girona per fabricar aspiradors y va coincidir en el temps +/- 1975 que les instal.lacions de Padre Claret 82 (actualment DYR) van patir un incendi i es van traslladar a nivell de reparacions a un pis industrial del Poble Nou ja mai més van fabricar, tot va ser a partir de llavors importació de la mà del propietari Matsushita
ResponEliminaBon dia Miquel, veig que aquesta entrada ha tingut força "èxit". El fundador de l'Anglo-Espanola de Electricidad es deia George Stephen Noble, no "St.", l'oncle polític de Joan Maragall Gorina i Rebesoncle polític dels germans Maragall (Pasqual i Ernest). El fill es deia Royston i no "Ronstoy". El mot "St." que al llarg dels anys s'ha convertit en "Saint" i "Sainte", apareix als noms dels 4 fills, George, Royston, Clair i Alice St Noble. Jo tinc la meva teoria, però no crec que es pugui demostrar mai.
ResponEliminaDisculpa, a principis dels 80 (del segle XIX) ja apareixia a la premsa com George St. Noble
EliminaJo crec que la teva teoria és la bona, ja que el Saint aquest no apareix en el cognom del germà, el pare de Clara Noble, que es deia Ernest, ni en el del pare dels dos, el senyor William Noble, a seques.
Elimina