Agraïments a ENRIC COMAS i PARER
*1968.- Anunci de la inauguració del Plazza Club. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
*1970's.- Il·luminació nocturna amb disseny psicodèlic a l'entrada del Plazza
*1973.- Logotip de la discoteca a l'etapa del Green Plazza
L'àmplia terrassa del Plazza, molt freqüentada per turistes i forasters però també per funcionaris i oficinistes de la zona, va quedar indiscutiblement associada al paisatge de la Plaça Catalunya dels anys 1970's.
*1980's.- La terrassa del Plazza en els seus últims anys.
Un sobret de sucre de la cafeteria Plazza. (Font. todocoleccion.com)
El 15 de febrer de 1967 una nova cafeteria amb restaurant obria portes a la vorera Besòs de la plaça Catalunya, al costat dels magatzems El Corte Inglés. Ocupava els baixos de la Casa Isidre Bonsoms, seu del Centro Cultural de los Ejércitos i antic Casino Militar.
El nom escollit per al local va ser Plazza, amb dues zetes que li donaven un toc internacional i de modernor. L'establiment incorporava cafeteria, snack-bar granja/saló de tè i restaurant. El promotor i artífex d'aquest nou negoci de restauració no era altre que l'empresari del ram Conceso González, que ja disposava d'altres establiments similars al centre de la ciutat com Tropeziens, Kansas i Samoa al passeig de Gràcia i més endavant Nit i Dia a la part alta de la Diagonal.
*1967.- La Vanguardia del dia 14 de febrer publicava aquest anunci informant de l'obertura l'endemà del Plazza.
La centralitat del local era gairebé garantia d'èxit en una vorera orfa d'establiments d'aquest tipus des de la desaparició de l'històric Rigat i la irrupció dels magatzems El Corte Inglés. A l'octubre del mateix 1967 es va inaugurar al soterrani una mena de pub conegut com El Nido de Arte de Don Jaime, que havia estat promogut per l'aristòcrata Jaime de Mora y Aragón i oferia actuacions de musica en viu.
L'11 d'octubre de 1968 després de l'efímera experiència del Nido de Arte, el soterrani va ser ocupat pel Plazza Club, un espai on s'ofereixen resopons amb música en directe. El primer artista que hi va actuar va ser el cantant Alberto, que havia guanyat el festival de Benidorm de 1963 amb la cançó La hora.
El Plazza Club es consolidaria aviat com una discoteca convencional i passà a ser coneguda com a Green Plazza a partir de desembre de 1970 i fins al juliol de 1974 que tornaria a adoptar el seu nom original.
L'àmplia terrassa del Plazza, molt freqüentada per turistes i forasters però també per funcionaris i oficinistes de la zona, va quedar indiscutiblement associada al paisatge de la Plaça Catalunya dels anys 1970's.
El Plazza Club tancà portes el 1980 davant la impossibilitat de competir amb la nova oferta de discoteques i locals nocturns que començava a expandir-se per la ciutat renovant els locals pioners que havien aparegut a la dècada dels 1960's. La cafeteria restaurant va continuar uns anys més, fins el 1983. El Corte Inglés començava a prendre posicions per ampliar novament les seves instal.lacion i arribar fins la cantonada amb Fontanella.
En sus últimos tiempos tuvo en la entrada un carrito de hot dogs. Los recuerdo deliciosos (claro que tenia 13 años..)
ResponEliminaYo fui Dj del Plazza por un tiempo hasta su cierre, venía de la sala Biblos de la calle Pelayo (Ex Georgia y Lib), no me cuadra la fecha que comentas del cierre de la discoteca ya que en 1980 yo sólo tenía 15 años y estoy seguro que no era tan joven. Cuando cerró pasé a la sala Metro (666) de la calle Llull de Pueblo Nuevo. Justo al lado del Plazza estaba la sala Sant Jordi donde por aquel entonces pinchaba discos un jovencísimo Raul Orellana quién a posteriori fuera el Dj del Studio 54, que tiempos aquellos...
ResponElimina