En el sempre dolorós i trist capítol dels escapçaments d'edificis seria injust passar per alt el que va patir la Casa Francesc Avellana.
Edifici bastit el 1899 per l'arquitecte Salvador Vinyals a la cruïlla del Passeig de Gracia amb la Diagonal, molt abans dels fanals modernistes d'en Falqués i de l'obelisc de la República que els franquistes transformaren per enaltir la seva particular victòria, aquesta construcció, originàriament de cinc alçades per sobre d'un semientresòl, destacava pels seus dos trams de tribunes situades a les cantonades i coronades per unes elegants cúpules nervades amb esvelts terminals. Una cornisa de pedra treballada, que es desplegava per sobre de l'últim pis amb un frontó triangular sobre la façana de la Diagonal, completava la part superior de l'edifici
Tots aquests elements esmentats varen ser suprimits en un acte vandàlic de la febre immobiliària que va engendrar i desenvolupar el porciolisme des de finals dels anys 1950's. Aquestes cúpules de la Casa Avellana, que havien contemplat tantes demostracions dels bombers de la ciutat que en el primer terç de segle XX eren habituals al Cinc d'Oros, varen caure poc després que al davant mateix de l'edifici s'aixequés el fred volum del Banco Comercial Trasatlántico (avui Deustch Bank). La casa fou barroerament remuntada aprofitant al màxim la permissivitat urbanística que autoritzava a afegir àtics i sobreàtics per guanyar metres quadrats per a oficines i habitatges, encara que fos a costa de destruir obres del patrimoni arquitectònic.
*1950's.- La façana de l'edifici pocs anys abans de la destrossa (Foto: Fons Ferran/ANC)
*2015.- La lamentable remunta aplicada a la Casa Avellana a començaments dels 1960's va despersonalitzar totalment l'edifici, que actualment passa gairebé desapercebut als ulls del vianant. (Foto: GoogleEarth)
*1950's.- La façana de l'edifici pocs anys abans de la destrossa (Foto: Fons Ferran/ANC)
*2015.- La lamentable remunta aplicada a la Casa Avellana a començaments dels 1960's va despersonalitzar totalment l'edifici, que actualment passa gairebé desapercebut als ulls del vianant. (Foto: GoogleEarth)
Quieres creer que no la recuerdo en el original...
ResponEliminaSalut
Que pena...
ResponEliminaMi mayor recuerdo de este edificio es la tienda de juguetes Zaquero, era parada obligatoria cada vez que pasaba por delante.
ResponEliminaQuins bons records...!
EliminaJo també recordo com passava adelerat davant els aparadors de la jugueteria Zaquero, nom que em provocava una emoció especial només de pensar-hi. La vitrina iluminada al capaltard dels dissabtes d'hivern, amb tota aquella escampada de joguines, em provocava unes sensacions de fantasia que encara avui se'm fan presents. Devia ser durant la segona meitat dels anys 60.
Elimina