A començaments de la dècada dels 1960's el creixement massiu del vehicle particular va plantejar a la ciutat un greu problema d'espais per estacionar. Encara no s'havien construit aparcaments soterranis i el govern municipal va començar a permetre l'estacionament dels automòbils sobre els espais històricament resevats als vianants: les voreres. El paisatge urbà d'aquella dècada es va caracteritzar per la progressiva invasió de cotxes sobre les voreres i zones de passeig pensades per la circulació dels ciutadans. No hi havia aleshores cap dubte a considerar que la presència massiva de cotxes a la ciutat era un símbol del progrés del país i donar-los més espai públic va ser la conseqüència immediata. Disposar almenys d'un Seat 600 era l'objectiu de totes les famílies.
A l'Eixample, la via més afectada per aquesta invasió automobilística va ser el carrer Enric Granados. Al maig de 1962, a més de decretar-se la seva circulació en sentit únic muntanya-mar, es va permetre l'estacionament envaint la vorera. La modalitat era coneguda amb el nom de semibateria i permetia un major nombre de vehicles estacionats que la clàssica filera paral·lela a la vorera. Els cotxes podien aparcar parcialment sobre la vorera, quedant sobre ella la part davantera o posterior dels vehicles, que quedaven disposats de biaix per facilitar les maniobres d'entrada i sortida.
*1963.- Un retall de La Vanguardia amb la carta d'un lector que exposa els abusos que provocava la nova modalitat d'estacionament de vehicles sobre les voreres del carrer Enric Granados.
La mesura va rebre aviat les queixes del ciutadans. Per a permetre aquest tipus d'estacionament s'havia optat per rebaixar els vorals de les voreres, sense fixar cap element que marqués un topall fins a on podien arribar els cotxes, de manera que molts conductors s'excedien i l'amplada del pas dels vianants quedava reduïda a la mínima expressió.
La imatge del carrer Enric Granados amb els cotxes en semibateria va ser l'habitual entre dels anys 1960's fins a finals dels 1980's, quan va desaparèixer aquesta modalitat d'estacionament i es va reurbanitzar tot el carrer ampliant-ne les voreres..
En 1966, con 13 años, entré a trabajar a una imprenta entre Enrique Granados y Mallorca.
ResponEliminarecuerdo perfectamente como se aparcaba en los dos lados, y como invadían la acera. En una ocasión estrelle´un botijo de agua contra un parachoques de un Gordini (o Dauphine o Ondine..no lo se) y tuve que pagar el botijo nuevo...
Salut
Hi visc des de l'any 1971 i malhauradament no havia fet cap foto de l'època de l'aparcament llibertari. Ara la invasió de les voreres és la fan les terrasses de bars i altres establiments de restauració.
ResponEliminaAra la invasió de les voreres malauradament també ens la fan les bicicletes que fins i tot quan tenen carril bici marcat a la calçada no ho respecten i van per damunt de la vorera.
ResponElimina