*1946.- El Cine Alarcón anunciat a La Vanguardia uns dies abans de la seva obertura (Edició del dia 17 de novembre).
La tarda del 20 de novembre de 1946 va inaugurar-se aquesta sala de cinema al número 6 del carrer Escudellers, que malgrat la decadència de la postguerra, continuava essent l'eix d'una mena d'extensió del Barri Xino que es projectava més enllà de la Rambla. El Cine Alarcón disposava inicialment d'una capacitat per a 970 espectadors i va començar com a sala d'estrena complementat amb un segon film i l'habitual Noticiario Cinematográfico Español conegut per NO-DO (acrònim de Noticias y Documentales) que des de 1943 era de visió obligada.
Els programes de mà que es repartiren puntualment per les botigues i comerços del barri deixen constància que en aquells primers anys l'Alarcón programava habitualment un fin de fiesta, que un cop acabada l'última pel·lícula del dia, incloïa varietats diverses fins a la matinada. Entre els artistes que complementaven les projeccions cinematogràfiques cal destacar al transformista Mirko, ja conegut a alguns locals del Barri Xino des d'abans de la Guerra Civil, que hi va presentar l'espectacle Brisas de amor al febrer de 1947. La popular Raquel Meller també hi va actuar uns mesos després.
*1949.- Cartell amb la programació de l'Alarcón (Font: Fons de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya)
A la dècada dels 1950's el local va passar a oferir programes dobles de reestrena i va canviar de propietari, el seu fundador Manuel Torres Valero va traspassar-lo a la Inmobiliaria América. S'incorporaren a la programació les sessions dominicals i festives matinals i els marins nordamericans van començar també a freqüentar la sala beneficiada per la seva ubicació privilegiada al carrer Escudellers. Les varietats continuaven protagonitzant les ultimes hores del dia.
*1951/1954.- Les varietats continuaven presents a les programacions dels anys cinquanta.
Una entrada al cinema Alarcón (Font: Barcelona Coleccionismo)
A les nits del anys 1960's l'Alarcón lluïa els seus estridents neons davant del Night Club New York abans d'arribar al Grill Room i a Los Caracoles. La sala ja no oferia varietats, no es caracteritzava precisament per la seva higiene i les professionals del sexe ràpid oferien permanentment petits instants de plaer ocultes entre la foscor de les butaques.
El Cine Alarcón no va arribar a veure la mort de Franco ni la transició cap a la democràcia. Va morir al juny de 1974 per convertir-se en un pàrquing, tot deixant al veí Cine Castilla com a única sala activa en aquell entramat de petits carrers a la zona baixa de la plaça Reial.
*1960's.- Imatge nocturna de l'entrada al Cine Alarcón amb la Rambla i el Teatre Principal al fons.
Article actualitzat el 11 de juliol de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada