GARATGE CATEDRAL Capellans/Sagristans (1957-2004)

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ i ELOY FC

*1957.- Vista exterior del Garatge Catedral des de la cantonada entre els carrers Capellans i Sagristans.

L'esponjament que va suposar l'obertura de l'Avinguda de la Catedral, concebuda com una via de gran amplada que permetia una visió panoràmica d'un tram de muralla i de la façana principal de la pròpia catedral, va consolidar un nou punt d'atracció turística a Ciutat Vella. El porciolisme va tenir molta cura de donar-li protagonisme a aquella "nova plaça Nova". L'aixecament de l'edifici del Col·legi d'Arquitectes va suposar també una nova fita de modernitat per aquell entorn, amb la consegüent polèmica ciutadana a causa de la contraposició radical d'estils entre el fals barri gòtic i aquesta nova edificació de vidre i metall amb un mural dissenyat amb dibuixos de Picasso sobre la planta baixa.



*1960.- Plànols del garatge. (Font: Cuadernos de Arquitectura. Núm. 41)

Contemporàniament, rera el Col·legi d'Arquitectes i arraconat a la cruïlla entre els carrers Sacristans i Capellans, un altre modern edifici per aparcar vehicles va ser també construït a finals dels anys 1950's. El Garatge Catedral, projectat pels arquitectes Josep Ribas González i J. Anglada, era una nau de formigó armat distribuïda en tres plantes. La baixa era dedicada a taller de reparació i neteja d'automòbils, mentre que les dues superiors, reservades a aparcament de cotxes, venien a pal·liar la mancança de places a la zona.

La construcció dels aparcaments soterranis a l'avinguda de la Catedral van fer perdre la seva funció inicial a aquest garatge, que acabaria sent enderrocat i convertit en l'Hotel Barcelona Catedral inaugurat el 2006.   

*1957.- La planta superior del garatge amb els arcs prefabricats que formaven la coberta.

La primera obra ressenyable de les projectades per Josep Ribas González –en aquest cas, amb la col·laboració de J. Anglada–, és el que, per la seva proximitat a la catedral gòtica de Barcelona, fou conegut com a Garatge Catedral. Aquest és un dels edificis que representa més bé les inquietuds renovadores de l’arquitectura barcelonina de la dècada dels cinquanta del segle xx, ja que no tan sols renunciava als referents classicitzants dominants en aquella època, sinó que assimilava el llenguatge de l’arquitectura europea contemporània.

L’estructura de l’immoble, de tres nivells, realitzada amb formigó armat, permetia plantes diàfanes i un gran aprofitament de l’espai, tant per ubicar-hi el màxim nombre de places d’aparcament com per facilitar les maniobres dels vehicles. Els forjats de les plantes primera i segona es recolzaven en vuit jàsseres transversals. Cadascuna d’aquestes jàsseres estava suportada per dos grans pilars laterals. La planta superior resultava totalment exempta, gràcies als arcs prefabricats, que li otorgaven encara més amplitud.

Quant a la façana, cal distingir la seva equilibrada austeritat. El tancament se solucionava a la planta baixa amb totxo a la part inferior i grans vidrieres a la part superior. A les plantes primera i segona, amb una combinatòria mondrianesca que alternava uns plafons de totxo estucats amb unes vidrieres modulars, d’acord amb el ritme dels pilars. I a la coberta i al seu frontal, amb plaques de fibrociment ondulat.

Una de les qualitats d’aquest edifici, avui desaparegut, era la sensació de folgança interior i la lluminositat, procedents dels finestrals, resultat d’un clar plantejament funcionalista i de l’acurada aplicació del color: blanc per als sostres; gris blau per a les estructures; groc per al fibrociment i els plafons estucats; gris clar per als bastiments de formigó armat, i negre per als tancaments metàl·lics.

Text explicatiu de les característiques i dels materials emprats en la construcció del Garatge Catedral (Font: Web Ribas& Ribas Architects: www.ribas-arquitectos.com)