MIQUEL BARCELONAUTA
Inaugurada la vigília de Nadal de 1923, aquesta sala tenia una capacitat per a 1.500 espectadors i sortida d'emergència pel número 16 del carrer de l'Om. Era per tant una de les de més gran aforament en la seva època. El projecte arquitectònic va ser obra de Josep Plantada i estructuralment disposava un pati de butaques i un amfiteatre amb els lavabos darrere de la pantalla.
*1933.- Emplaçament del Gran Cine Colon sobre un plànol municipal de l'època. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
*1932.- El Gran Cine Colon a la cartellera de La Vanguardia. (Edició del dia 17 de setembre)
Va compartir programació amb el Cine Spléndido durant 3 anys (1925-1928) i va incorporar-se al cinema sonor el dia 18 de desembre de 1930 amb la projecció de El precio de un beso amb el mexicà José Mojica de protagonista.
Amb l'arribada de la Guerra Civil el local va acabar suspenent la programació per manca de material cap a finals de 1936 i va reaparèixer un cop acabat el conflicte a l'any 1940 tornant a figurar a les cartelleres dels diaris,
El local va ser utilitzat pel l'oficialitat del règim franquista per actes diversos (bateig col·lectiu de nens del Barri Xino, exercicis espirituals del districte V, etc.) amb l'inefable governador Correa Véglison repartint benaurances a l'oprimida ciutadania. Al mateix temps però, la degradació i la pobresa que dominaven el barri i l'entorn del Paral·lel van convertir-lo en un dels locals d'exhibició de cinema més funestos i amb més mala fama de la ciutat.
Roberto Lahuerta Melero ha recollit testimonis de la vida interior d'aquest cinema i explica algunes curiositats que porten fàcilment a la conclusió que la misèria i la mala vida n'eren una constant. Rates escampades corrent per l'interior del local, bretolades a l'ordre del dia tals com orinar des de l'amfiteatre sobre els espectadors de platea i utilització habitual de les butaques per part de parelles per mantenir-hi relacions sexuals davant l'expectació del respectable, que prioritzava aquestes vistes sobre les del film en projecció a la pantalla. [1].
També era habitual trobar notícies a les seccions de crònica negra de la premsa que tenien al Cine Colon com a lloc comú dels fets. La programació incloïa algunes varietats per amenitzar el temps d'espera entre les pel·lícules.
Finalment la sala va ser tancada al 1946 i va convertir-se en un mercat fins als anys 1970's. Posteriorment l'edifici quedaria en estat d'abandonament i esdevindria aixopluc habitual de captaires, delinqüents i persones sense sostre.
*2003.- Estat lamentable d'abandonament que presentava la façana de l'antic cinema Colon quan era objecte de reivindicació pels veïns com espai a recuperar per al barri.
*2007.- Apuntament de la façana de l'antic Cine Colon per iniciar les obres de l'hotel. (Foto: Ricard Cugat / El Periódico)
Malgrat haver estat reivindicat permanentment pel moviment veïnal del barri per acollir-hi equipaments públics, caldria esperar al canvi de segle per trobar a l'edifici una nova utilitat. Finalment el 2007 es va tirar endavant un projecte de l'arquitecte Xavier Claramunt per instal·lar-hi l'Hotel Acta Mimic, que ocupa una gran part d'aquell solar i ha conservat la façana original del cinema, que avui (2016) llueix restaurada com a reclam principal de l'hotel.
*2007.- Maqueta del projecte d'hotel que conservava la façana original del Cinema Colon. (Font: Hemeroteca El Periódico de Catalunya)
*2015.- Últim vestigi de l'antic Cine Colon: La seva façana integrada a l'Hotel Acta Mimic.
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Edicions Temporae. Madrid. 2015
L'article té diverses macances i errors. Per example, la foto de la façana amb cartells reivindicatius és de 2003, i el projecte de l'hotel incloïa una lona que en teoria havia de ser semitransparent però en realitat tapava totalment la façana, fins que el Districte la va fer retirar.
ResponElimina