A partir de la dècada dels 1950, la presencia massiva de rètols publicitaris lluminosos als terrats de la Plaça Catalunya era un fenòmen que gaudia del beneplàcit de les autoritats municipals a les que els agradava aquell espectacle de colors i de llums fent pampallugues que iluminàven la nit del centre de la ciutat. Contrastava amb la dècada anterior presidida per la misèria del final la guerra. Tot i que aquesta misèria seguia instal·lada en molts indrets de la ciutat, la llum d'aquests anuncis semblava voler dissimular aquelles mancances i van passar a formar part del paissatge urbà.
Arribada la dècada dels 1960's el desarrollisme va consolidar encara més aquell fenòmen llumínico-publicitari. Fou en aquesta tesitura que a finals de 1967 es van iniciar les obres per instal·lar un novedós dispositiu publicitari sobre el terrat de la casa Agustí Manaut, a la qual només uns anys abans li havien amputat dues cupuletes cobertes de pissarra per deixar més espai als anuncis. Durant vuit mesos s'hi van fer proves i el encuriosits ciutadans van poder concloure que es tractava d'una gran pantalla formada per nombrosos punts de llum que era capaç de reproduir imatges en moviment i oferir una variada gamma d'anuncis.
*1968.- La pantalla Epok a la dreta de la imatge poc abans de la seva inauguració. (Foto: Fons Francisco Arauz)
L'aparell era promogut per l'empresa nordamericana Douglas Leigh i consistia en un panell format per 5.160 bombetes de 25 wats. La de la Plaça Catalunya va ser la primera d'aquestes pantalles instal·lada a Europa i la cinquena del món després de les de Chicago, Nova York, Mèxic DF i Tòquio. Per a la gestió dels anuncis es va crear una societat específica anomenada Movieleigh que era formada per Movierecord i Douglas Leigh Inc. El sistema es basava en pel·licules de 15 mm. que es projectaven des d'una petita sala de control, que a través d'un complex sistema de cèlules fotoelèctriques i amplificadors permetia veure la projecció ampliada a la pantalla. Cinquanta operaris es van encarregar de la instal·lacio de la pantala Epok, que amb l'estructura que la subjectava arribava a les nou tones de pes.
La pantalla alternava la projecció d'animacions amb la de missatges publicitaris i va estar present a la plaça fins a mitjans de la dècada dels 1970's. Posteriorment la seva estructura es va aprofitar per instal·lar-hi altres anuncis fixos.
*1968.- Visió nocturna de la pantalla Epok, a l'esquerra de la imatge (Foto: Hemeroteca La Vanguardia).
La pantalla alternava la projecció d'animacions amb la de missatges publicitaris i va estar present a la plaça fins a mitjans de la dècada dels 1970's. Posteriorment la seva estructura es va aprofitar per instal·lar-hi altres anuncis fixos.
*1972.- Vista de la pantalla Epok des del darrere (Foto: Fons SACE)
Ostras ¡¡¡ es cierto ¡¡
ResponEliminaY ahora me viene a la memoria aquella propaganda que estaba en la calle Pelayo, en donde la Guardia Urbana aparcaba los coches que se llevaba la grua y hoy es el MNAC, se trataba del SNOOPY, que estaba completamente horizontal, mirando hacia el cielo y colocado encima de la pared que daba a la acera, era un muñeco de ¿plástico ? que se le subia y se le bajaba la pancha porque hacía las veces de dormir, y era el reclamo de una bebida que no recuerdo su nombre.
Hay detalles que se me olvidan...pero el perro siempre me viene a la memoria cuando paso por allí
Un abrazo
Em sembla que promocionava el cacau en pols VIT.
EliminaOstras!!
EliminaNo recuerdo ese muñeco tumbado (quizá no había ni nacido), pero sí algún anuncio en tv de VIT, con Snoopy, a principio de los '80.
Siiiii..LLUIS JUAN ¡¡¡¡
ResponEliminaTens raó....VIT...siiiii
ostres
Gracies ¡¡¡
Salut
Jo no vaig arribar a veure-ho pero fa gracia veure les fotos
ResponElimina