La primera exposició permanent de peixos vius que hi hagué a Barcelona va ser en una dependència que ocupava la part del darrera de la Cascada Monumental del Parc de la Ciutadella. Allà a dalt, sota la daurada Quadriga de l'Aurora que presideix el conjunt, encara avui s'hi pot veure la porta coronada per una inscripció amb el mot Aquarium.
L'aquari de la cascada en un fullet publicitari de l'època
Aquesta petita instal·lació va inaugurar-se coincidint amb la celebració de l'Exposició Universal de 1888. A l'interior de l'espai que ocupava l'aquari hi havia un esgrafiat amb la figura del déu Neptú i al nivell inferior grups d'estalactites que simulaven una cova soterrània, una intervenció que duia l'empremta d'un jove Antoni Gaudí. L'arquitecte reusenc va col·laborar almenys en el disseny dels medallons amb llangardaixos que custodien la porta d'entrada.
A la Guia de les Instal·lacions i Serveis de la Junta de Ciències Naturals publicada el 1917 s'informava que a la primavera d'aquell any l'aquari de la cascada seria reformat i ampliat i incorporaria espècies de tot el litoral marí i els rius catalans.
*1917. Portada de la Guia de les Instal·lacions i Serveis de la Junta de Ciències Naturals i plànol del recinte del Parc de la Ciutadella amb totes les instal·lacions pertanyents a la Junta.
Tot plegat conformava una superfície de 120 metres quadrats que, seguint l'esmentada guia, quedava dividida en dues seccions: La fluvial per a peixos d'aigua dolça i la marina per als exemplars d'aigua salada. A la primera s'hi podia veure des del diminut cyprinodon (petit peix del Prat) fins a anguiles, carpes. barbs, tenques i mandrilles entre altres espècies, així com crustacis i insectes palustres amb petxines i caragols propis dels corrents d'aigua dolça.
Altrament, la secció marina era la novetat principal que incorporava aquesta reforma de l'aquari, tot acollint una modesta selecció de peixos del litoral català, tot i que majoritàriament s'hi exhibien exemplars de format petit. Les dificultats per una acurada renovació de l'aigua salada feien aleshores difícil d'incorporar-hi peixos de dimensions més grans.
Dependència que ocupava l'aquari a la part posterior de la cascada.
Entre les espècies marines exhibides hi havien celenteris (actínies i anèmones), equinoderms (estrelles i eriçons de mar), crancs, gambes, caragols, petxines, sípies i pops i només alguns peixos. Tampoc hi mancaven coralls, esponges i madrèpores.
Al centre de l'espai, entre les dues sales, hi havia un dipòsit d'aigua on es col·locaven prèviament els nous peixos que arribaven, amb l'objectiu d'aclimatar-los al nou hàbitat de l'aquari abans de passar-los a les peixeres.
L'aquari va sobreviure fins entrats els anys 1930's. En els últims anys aquesta instal·lació formà part del Museu de Zoologia del Castell dels Tres Dragons, abans de quedar definitivament abandonada i clausurada quan les espècies d'aigües marines van passar totes a ser exhibides al recinte del parc zoològic.
No ho sabía.
ResponEliminaGracies.
Salut
Xavi Cansino ya escribió sobre el tema.
ResponEliminaSuposo que aquest anònim es refereix al periodista Xavi Casinos, que de "cansino" no en té res.
EliminaNo sé quin aquari esteu descrivint però és poc semblant a l'original.
ResponEliminaAntoni
Antoni, potser parlen de la reforma de 1925. Ja se sap que la historia es troba als llibres i no a aquest tipus de blogs plens d'errades. Mentre serveixin per treure fotos pels feisbuks, tots contents.
ResponEliminaO bé, del de la secció marítima inaugurat un mes més tard, m'ho ha confirmat la nostra amiga llunyana.
EliminaAntoni
Certament senyor Isidre Coll la descripció que recull l'apunt del blog es la transcripció pràcticament literal del llibre reproduït en una de les imatges i anomenat Guia de Instal·lacions i Serveis, datat del 1917 i editat per la Junta de Ciències Naturals. I la reforma de que es parla no és de l'any 1925, sino de 1917.
EliminaO sigui que no esteu parlant de l'aquari original- ben différent- sino dels resultants amb els diversos canvis.
ResponEliminaPer cert, les transcripcions porten cometes
Em sembla d'una prepotència indignant el to amb el que es fan aquets comentaris. Aquesta pàgina i els seus administradors fan una bona feina que permet a moltes persones conèixer la història desconeguda de la seva ciutat, els administradors i col.laboradors de la pàgina no son pas màquines ni viatgers en el temps, així que certs comentaris sobren molt.
EliminaQue només es pot escriure bonic als comentaris??
EliminaEl que sobra és tanta prepotència per part de certs blocaires, com el que deu d'haver escrit aquest comentari. Apa, un lector menys.
La descripció de l'aquari reflexa com va quedar amb la reforma del 1917 segons la Guia referenciada a l'article. Sobre l'ús de cometes, com ja he dit, no ens trobem davant d'una transcripció absolutament literal sino resumida i per tant entenc que no cal empresonar el text amb les cometes. En tot cas, lamento que molts d'aquests comentaris s'apartin de l'objectiu del blog, que és donar a conèixer la ciutat desapareguda tot aportat informacions complementàries i, ans al contrari, redundin tant en aspectes formals i d'intentar donar lliçons amb tons poc amables.
ResponEliminaNi cas, al que no li agradi que no hi entri
ResponEliminaJoder q destroyer es la gente comentando.
ResponEliminaPor mi parte solo decir buen trabajo y sigue así.Y si alguien lo sabe hacer mejor q deje de criticar y se haga su propio blog
hay fotos de las cascadas por dentro
ResponElimina