MUNDO DIARIO (1974-1980)

 

Mundo Diario va tenir els seus orígens en el Diario Femenino, la capçalera del qual havia estat comprada per Sebastià Auger el 1972. Després de reorientar-lo cap un periòdic de continguts generalistes va iniciar l'expedient de canvi de nom, que finalment va veure aprovat a començaments de 1974. El 16 de febrer d'aquell any apareix el primer número de Mundo Diario que quatre mesos després (juny de 1974) va començar a publicar una pàgina en català.

Era un diari pensat per a universitaris, obrers, militants de partits d'esquerra i en general per a les classes populars àvides de recuperar les llibertats perdudes durant el franquisme.

Després de la mort de Franco el diari va mostrar-se ja d'una manera inequívoca i explícita com una publicació d'esquerres propera al PSUC, el partit dels comunistes catalans, fins esdevenir com una mena de referent de la premsa diària progressista a Barcelona durant el període de la transició de la dictadura a la democràcia. Uns anys en els quals era habitual veure com els universitaris progressistes al costat dels llibres hi duien l'edició del dia de Mundo Diario. Entre els col·laboradors habituals del diari s'hi podien trobar personalitats com Eduardo Haro Tecglen, Maurici Serrahima, Eduardo Álvarez Puga, Manuel Vázquez Montalbán, Maria Aurèlia Campmany, Josep Maria Poblet, Terenci Moix, Francisco Umbral, Maruja Torres, Pere Bonín, Marta Pesarrodona, Maria Eugènia Ibáñez o Sebastià Serrano.
Al febrer de 1976 Mundo Diario va ser l'únic diari de l'Estat que va publicar en portada una de les fotos de Manel Armengol de la brutal càrrega policial sobre un grup de manifestants asseguts al terra que reclamaven l'amnistia dels presos polítics. 

 

*1976.- La foto de Manel Serrano de l'inici de la càrrega policial contra els manifestants que pacíficament seuen al mig del Passeig de Sant Joan (aleshores encara General Mola) cantonada amb Provença. A dalt, l'edició de Mundo Diario del dia següent publicava aquesta mateixa foto en portada.

 

La redacció del diari es va emplaçar a l'edifici que el Grupo Mundo posseïa a l'avinguda de Cardenal Reig. Ramon Solanes i Piñol, que ja veia de l'època de Diario Femenino, va ser el primer director, fins que al 1978 Eduardo Álvarez Puga el va substituir.

1977.- Visita dels dirigents comunistes Santiago Carrillo, Antoni Gutiérrez Díaz i Gregorio López Raimundo a la redacció de Mundo Diario a Cardenal Reig.

Sebastià Auger, propietari del Grupo Mundo.

 

La fallida empresarial del Grupo Mundo va comportar la desaparició d'aquest diari i la fugida de Sebastià Auger als Estats Units. Anys després va tornar a Espanya per lliurar-se a la justícia i va arribar a passar uns dies a la presó.
El 30 de desembre de 1980 va sortir l'últim número de Mundo Diario.