*1958.- Entrada al camp del Bergadà amb un curiós marcador on l’equip visitant figura davant del local. (Font: Col·lecció Pedro Aguiló)
Durant els anys de la dictadura, molts van ser els camps de futbol de terra on nens i joves somniaven algun dia arribar a ser figures i els seus pares tenir un fill famòs i ben pagat. A la zona propera a l'estadi de Sarrià, el camp del Bergadà, situat sobre la Diagonal entre l'avinguda de Sarrià i els carrers Agustina Saragossa i Caravel·la la Pinta, va ser un d'aquests recintes de joc modestos, amb prou feines delimitat i sense graderies, on la pols i les rascades als genolls quan perdies l'equilibri, eren la forma de habitual de curtir-se per si algun dia arribabes a poder disfrutar de jugar sobre la gespa d'un camp d'un equip de certa entitat.
Frases com aquest noi apunta maneres o quina esquerra té aquell marrec eren habituals de sentir-les entre els espectadors que s'aplegaven a les bandes del camp. També hi sovintejaven les enrabiades i blasfèmies dels pares quan consideraven que l'àrbitre no era just amb el seu fill.
Insignia amb l'escut del Bergadà (Font: todocoleccion.com)
De fet, el Club Deportiu Bergadà, propietari del terreny, era un club modest del barri de Les Corts dedicat al futbol amateur no professional. Probablement el nom del club tingui relació amb el carrer Bergadà (avui del Berguedà), que creua la Travessera de les Corts i discorre entre els carrers Deu i Mata i Montnegre). El camp de futbol va ser inaugurat el 6 de setembre de 1953 amb un partit entre el Bergadà i el primer equip amateur de l'Espanyol. Amb el pas del temps però, jugarien en aquest camp com a locals molts altres clubs de categories infantils, alevins i amateurs. La rivalitat amb l'altre club del barri, el Catalunya de Les Corts, es va fer força intensa i es disputaven autèntics derbis de barri.
*1953.- Notícia de la inauguració del camp del CD Bergadà. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
*1953.- Una altre retall sobre la jornada d'inauguració del camp del CD Bergadà. (Font: Hemeroteca Mundo Deportivo).
*1960.- Partit de màxima rivalitat cortsenca de categories inferiors. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
Els dissabtes i diumenges al matí eren les hores on en aquest camp hi havia més enrenou i activitat amb la presència de molts pares, que acompanyaven els seus fills en cotxe o tramvia fins al mateix camp.
El camp del Bergadà va desaparèixer a mitjans dels anys 1970's, quan tota la zona delimitada pel triangle format entre la Diagonal, el carrer Numància i l'avinguda de Sarrià va ser reurbanitzada. Altres instal·lacions com el Picadero Tomàs, situat al costat mateix del camp del Bergadà, tambe van passar a la història.
*1972.- Anunci del partit d'infantils entre el Liceo Verdaguer i l'Espanyol al Camp del Bergadà.
Llàstima que no tinguis cap foto, el recordo perfectament
ResponEliminaLa de veces que habia ido con mi padre a ver partidos igual que el campo del Catalunya, un poco mas abajo en la travesera de las Corts, justo al ladi de lo que ahora es el colegio Padre Manyanet.
ResponEliminaEra el del Cataluña de las Corts delante del Padre Mañanet ahora Jardines Joaquín Ruira
EliminaHi havia jugat més d'un cop, i al vell Catalunya de Les Corts, també hi vaig jugar una final d'un campionat cassolà, una setmana abans que el tanquessin.
ResponEliminaJo conservo alguna foto del camp, allà qual el Bergadà va marxar, s'hi va instal.lar la Penya Gensana. Vaig jugar-hi un parell d¡anys d'alevi i anys després vaig jugar amb el Bergadà però ja al camp on és ara el tanatori de Les Corts
ResponEliminaCom podri tindre un foto del camp del Bergadà.
ResponEliminaalbert.olive77@gmail.com
La Hipica TomaS, no estaba al costat del camp del Bergada, la hipica estaba lo que avui es el Carrer Numancia de Diagonal cap a Sarria
ResponEliminaJa ja ja la meva iaia em portaba tots els diumenges
ResponEliminaCom a curiositat, no hi havia taquilla per pagar entrada degut a la manca de balles, però per fer calaix, passaven una barretina, al col·laborar et donaven un distintiu per la solapa.
ResponEliminaEl meu oncle va ser president del Bergadà, Felipe Mateo Chinesta. El meu pare va ser soci durant molts anys, també els meus cosins. Per mí una gran satisfacció.
ResponEliminaYo he sigut jugador del Bergada en els anys 70
ResponEliminaSi algú te una foto del camp del Bergadà m´l la pot fer arribar per albertoliveboix@gmail.com.merci!
ResponEliminaJo vaig coneixa el teu oncla el recordo ara mateix.
ResponElimina