MUSEU DEL CLAVEGUERAM. Passeig de Sant Joan. (1995-2005)

*1998.- L'edicle d'accés al Museu del Clavegueram. Al fons el monument a Jacint Verdaguer.

Instal·lació museística sorgida a l'abric de les obres de la Barcelona Olímpica i més concretament de la construcció del col·lector d'aigües existent  al subsòl de l'eix Passeig de Sant Joan-Lluís Companys-Parc de la Ciutadella pel passeig dels Til·lers fins a desembocar al mar. 

El Museu del Clavegueram es va inaugurar a l'any 1995 sota un tram del Passeig de Sant Joan situat entre la Diagonal i el carrer València. La seva gestió es va encarregar a la Fundació Pere Garcia Faria, entitat que porta el nom de qui fou l'enginyer de la xarxa de clavegueram de la ciutat. L'accés des del carrer es realitzava a través d'un modern edicle de vidre i marbre mitjançant un ascensor o unes escales que portaven fins a la cota dels col·lectors. L'esmentat edicle constituïa, a més a més, l'element bàsic d'identificació visual del museu des de l'exterior.

Aquest projecte museístic havia estat ideat pels enginyers Joan Ramón de  Clascà, Jaume Vilalta i Albert Serratossa, amb el suport de l'aleshores alcalde Pasqual Maragall a partir de la celebració d'una exposició anomenada Sota la Ciutat, que s'organitzà a l'any 1991 en ocasió de les obres dels nous col·lectors.

 

 

*1991.- Portada i contingut del catàleg de l'exposició Sota la Ciutat, que fou el precedent de la concepció del Museu del Clavegueram. (Font: todocoleccion.com).

 

El museu va disposar durant els seus pocs anys de funcionament d'abundant material gràfic, que incloïa mapes, plànols, dibuixos i fotografies com a suport a l'explicació de les diferents etapes  de la història del clavegueram barceloní, amb referències a les antigues tècniques de recollida d'aigues pluvials i residuals des de l'antiga Grècia, Roma i Babilònia fins als entramats de clavegueram existents en èpoques més recents a les gran ciutats europees.

L'objectiu del museu era doncs explicar, mitjançant visites guiades, el funcionament dels pasadissos soterranis que conformen la xarxa de clavegueram de la ciutat des d'una perspectiva històrica. Malgrat la seva originalitat,  el museu es va anar degradant amb el pas dels anys amb una davallada considerable del nombre de visites. A l'any 2000 va patir una inundació i a partir d'aleshores, l'ocupació de  l'espai per part de persones sense sostre o simples brètols amb idees destructives, va acabar provocant el seu tancament reiteradament reivindicat per les protestes dels veins, per la inseguretat que generava especialment a les nits.

A l'any 2003 es va produir un primer tancament de la instal.lació, que dos anys després va ser victima d'una nova ocupació després que es va forçar l'entrada. Durant un parell de setmanes va quedar obert sent objecte de diversos saqueigs i ocupacions. Els desperfectes dels accessos es van reparar però va quedar definitivament tancat.

*2009.- Imatge de la degradació soferta per l'edicle d'entrada al museu amb els vidres trencat i peces de marbre arrencades. (Foto: Roser Vilallonga / La Vanguardia).

Tot i un anunci de reobertura a l'any 2009, la rehabilitació de l'espai museístic no es va arribar a  concretar. L'ajuntament no es va decidir a  tornar a posar-lo a l'abast del públic quan es va acabar la concessió de gestió a la Fundació Garcia Faria.

Amb l'execució de les obres de la reforma i enjardinament de les voreres del passeig de Sant Joan es va aprofitar l'avinentesa per fer desaparèixer totalment aquells accessos.

El cas del Museu del Clavegueram és d'aquells que ens obliga a fer una reflexió sobre  la sostenibilitat de determinats projectes gestats en èpoques d'eufòria urbanística, que si no van acompanyats d'uns criteris de manteniment i conservació acaben esdevenint víctimes de la degradació i l'abandonament. 

 

*2017.- A l'espai que ocupaven els accesos al Museu del Clavegueram hi queden només com a vestigi tres respiradors al costat de la parada de l'autobús. (Fotos: GoogleEarth).