El divendres 27 de gener de 2012 va obrir, a la cantonada del carrer Parlament amb Viladomat, un establiment que naixia amb la voluntat de quedar perfectament integrat en un barri de Sant Antoni, que començava a manifestar símptomes d'un certa fagocitació per part del tauró turístic que envaia la ciutat. Els carrers d'aquells sector començarien aviat a poblar-se d'establiments d'oci i restauració franquiciats i glamourosos que posaven en perill el manteniment de l'inequívoc encant del barri al que amenaçaven amb la desaparició d'històrics i emblemàtics comerços.
Probablement la informalitat era la nota més rellevant de Tarannà. Això li va permetre adquirir una àura de cosmopolitisme i progresia. La seva disposició dels espais cercava un aprofitament de l'interior amb un certa i atractiva sensació de "desordre ordenat". No hi faltaven estanteries plenes de publicacions i fullets que informaven el client de les activitats artístiques i culturals més rellevants que es celebraven al barri i a la ciutat.
I també era poc habitual el menjar que s'hi servia, ple de propostes d'una cuina mediterrània i alternativa, que gairebé sempre deixava entre satisfet i sorprès al client i que s'apuntava a l'anomenat brunch, aquest mot híbrid entre breakfast i lunch, que al cap i a la fi evoca el costum de menjar a qualsevol hora.
El local gaudia també de menjador privat per organitzar sopars de colla i funcionava pràcticament tot el dia des de les 9 del matí fins passada la mitjanit. Una terrassa adornada de plantes i cactus colocats sobre planxes de fusta reclicada donaven un to rústic a la terrassa de la vorera de la cantonada.
Amb el pas dels anys però, les previsions més pessimistes sobre la deshumanització progressiva dels comerços i locals del barri s'anaven confirmant. Josetxu Navarro, l'home que va promoure i consolidar el Tarannà va dir prou. Acabaven de tancar El Pa i Trago i El Jabalí. I gairebé coincidint amb la inauguració de la part sud de la superilla de Sant Antoni, el local va tancar portes deixant un record entranyable dels seus set anys de vida al barri. Eren els últims dies del mes de juny de 2019.
Posar al mateix sac el Pa i Trago i el Jabalí amb el Tarannà em resulta molt estrany, la veritat. No tenen res a veure, els altres dos sí que eren llocs tradicionals que han tancat més aviats per motiu de canvis generacionals i el Tarannà, és la meva opinió, formava part precisament de l'inici d'aquesta 'deshumanització' que els responsables critiquen sense identificar-se amb 'el problema'.
ResponEliminaJúlia, no m'he explicat gens bé si s'ha entès que posava al mateix sac a Tarannà que a Pa i Trago i El Jabalí, bàsicaments perque aquests dos ultims tenen un trajectòria d'anys i són irrepetibles. Vull dir amb això que el futur ja no ens pot deparar nous "Pa i Tragos i Jabalís". El Tarannà dins de l'apartat dels nous tenia unes caracterísqtiues que l'allunyaven de l'actual establishment que s'està imposant al barri.
EliminaJo encara confio que el Pa i Trago ressusciti en mans d'alguna persona amb seny i amor per les coses tradicionals. Digueu-me optimista....
Totalment d'acord. Júlia.
EliminaPerò vaja, tot és opinable. L'edat també compta i sembla que la modernitat ha de ser 'juvenil' i no 'transversal'.
ResponElimina