Situat al barri del Turó de la Peira, als baixos d'un grup d'edificis que es declararien afectats per l'aluminosi als anys 1990's i que acabarien sent enderrocats, el Cine Turó era un d'aquells cinemes de barri que no es trobaven a les cartelleres d'espectacles que es publicaven a la premsa.
Era una sala de gran aforament (superava les 1.000 butaques repartides entre les 813 de platea i les 253 de l'amfiteatre) i s'estenia per l'interior d'illa formada per les edificacions dels carrers Aneto (on hi havia l'entrada), Montmajor i Montsant. Aquest sector del Turó de la Peira havia estat projectat al 1954 i construït al llarg d'aquella dècada per la constructora Roman Sanahuja.
El cinema era, com als altres barris perifèrics, un centre de vida social i d'oci que atreia als veïns sobretot abans de l'arribada de la televisió. Els caps de setmana l'assistència a la sala era massiva.
L'historiador i investigador Roberto Lahuerta guarda d'aquesta sala un especial record. Va ser el primer cinema que va trepitjar de la mà del seu pare [1]. El descriu com una sala amb un ampli vestíbul d'accés de gairebé 300 m2, que donava accés a dues escales, unes per pujar a l'amfiteatre i altres descendents per accedir a la platea. El pati de butaques tenia forma de trapezi amb un passadís central i dos de laterals. La llegenda urbana deia que al llarg de la seva existència algun client s'havia trobat mort a la butaca en acabar l'última sessió i encendre's els llums.
Segon Munsó Cabús les primeres projeccions cinematogràfiques al Turó es van realitzar a l'octubre de 1958, si bé uns mesos abans la sala ja havia estat utilitzada per acollir un seguit de conferències religioses pròpies del nacional-catolicisme regnant a l'època. Es van celebrar amb el nom de Cruzada Parroquial de un Mundo Mejor i van ser clausurades pel mateix arquebisbe Gregorio Modrego.
*1958.- Primeres activitats (de caràcter religiós) al cine Turó. En aquells temps el Turó de la Peyra s'escrivia amb y grega. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia. Edició del dia 5.3.1958)
El Cine Turó va amenitzar les tardes i nits del Turó de la Peira durant tota la dècada dels 1960's amb programacions en sessió contínua que s'enganxaven als vidres dels aparadors de les botigues del barri per difondre entre els veïns els films que s'hi projectaven. Va quedar clausurada el diumenge 19 de juliol de 1970 amb la projecció de Camelot i El dia de la ira.
*1970.- El programa doble que va tancar el Cine Turó al juliol d'aquell any.
*1970.- El Cine Turó ja tancat al número 20 del carrer Aneto. Encara s'hi pot veure el rètol de neó sota la lleixa. (Foto: Autor desconegut)
Posteriorment el gran local va ser sectoritzat per acollir diversos comerços. A l'entrada del costat de la mateixa finca hi va haver la petita discoteca El Infiernillo Rojo, que després va ser rebatejada com a Cobra. Com ja s'ha apuntat, els edificis van ser enderrocats als anys 1990's a causa de l'aluminosi.
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Nunca estuve en el cine de mi barrio. Barcelona 2017.
La discoteca el Infiernillo rojo no estaba en el local del cine Turo, estaba en el local de al lado en local del el bar el Trio
ResponEliminayo vivia al lado, y recuerdo que si que estaba alli
EliminaTu podías vivir al lado pero tienes mala memoria yo tengo fotos del cine y de la discoteca no era el mismo local,si subías por el Carrer Aneto te encontrabas con el cine Turo luego una porteria y luego la Discoteca
ResponEliminaMe gustaría decirle al autor del libro «BARCELONA tuvo cines de barrio», Roberto Lahuerta Melero, ¿por qué no aparece el cine Turó en este libro?
ResponEliminaSaludos, Luis
El libro lo publicó una editorial madrileña, y por el camino se perdieron 2 cines: el Turó y el California. Culpa mía. La idea era publicar 135 cines en este libro, y el resto de cines de estreno, repertorio, arte y ensayo en otro volumen que se publicó un año más tarde. Sobre el cine Turó puedes consultar en las bibliotecas de BCN los libros Los cines en Nou Barris; Cines de barrio (Horta-Guinardo, Sant Andreu-Nou Barris) y sobre todo NUNCA ESTUVE EN EL CINE DE MI BARRIO, donde lo trato más extensamente.
EliminaYo viví en Aneto 20. La escalera quedaba en medio, entre el cine y la discoteca Infernillo Rojo (anteriormente Bar El Trio). En el local del cine, pasados muchos años hicieron un parque que quedaba en el interior de los bloques.
ResponEliminaEs lo que yo digo que la discoteca no estaba en el local del cine si no en el local del el bar el Trio,mi hermano también vivía en Aneto 20
Elimina