dissabte, 23 de maig del 2020

ELBE (Electrònica Beltrán). Moianès 19-27. (1962-1994)


*1970.- La fàbrica de televisors Elbe al carrer Moianès cantonada Cuyàs on hi havia la seu central de l'empresa. (Foto: Joan Planàs i Llorens).

Josep Bertrán Marqués va fundar a l'any 1940, en plena postguerra, una botiga anomenada Comercial Radio Bertran Electrònica, que comercialitzava components electrònics i que va començar a fabricar aparells de ràdio. La botiga s'instal·là al carrer Sepúlveda 106-108. El negoci va créixer i als inicis de la dècada dels 1960's van començar a fabricar televisors fins a traslladar la seu de l'empresa al barri de Sants, concretament al carrer Moianès prop de l'estació de Magòria.
Al maig de 1980, Josep Bertran va morir als 71 anys i el seu gendre Eduard Serrat es va fer càrrec de l'empresa com a president de la companyia.

El disseny original de la marca gràfica d'Elbe incorporava la lletra grega èpsilon per partida doble.

Al 1972 Elbe va associar-se amb l'empresa alemanya Körting i això li va permetre aconseguir els components necessaris per fabricar els seus primers televisors en color. Elbe fabricaria també videos, equips de música i encara tindria temps d'entrar en el món dels ordinadors personals que comercialitzaria sota el nom de Gold Tone, la seva segona marca.
Entre 1979 i 1986 Elbe va estar associada amb la japonesa Sharp i posteriorment amb NEC per fabricar equips de vídeo.  Finalment al 1992, Elbe va arribar a un acord de venda amb la companyia italiana Seleco que suposaria en primer terme l'acomiadament d'un 20% de la plantilla d'Elbe i al cap de dos anys la desaparició de la companyia de la família Serrat quan al 1994 va entrar en fallida voluntària en superar els seus passius als seus actius. La fàbrica de Moianès seria enderrocada anys més tard per donar pas a la construcció d'habitatges.
Elbe S.A. va ser l'última empresa catalana i espanyola del ram dels electrodomèstics en desaparèixer  del mercat. Abans ja ho havien fet les històriques Iberia (1974) Invicta (1974), Lavis/Labelson (1979), Vanguard (1981), Zenith (1983), Emerson (1984) i Kolster (1984). La marca però, ha subsistit fins als nostres dies i actualment és distribuïda per l'empresa River International, si bé ja no són fabricants sinó merament importadors i comercialitzadors.

*1960's.- Un grup de treballadores d'Elbe mostrant un dels televisors que fabricaven al carrer Moianès.  (Foto: Arxiu Neus Badia)


*1974.- Un curiós exemple de publicitat paternalista en aquest anunci publicat a la premsa per Elbe. El text advertia dels riscos de portar enganxines als cotxes, moda molt habitual en aquella època i que va provocar algunes multes. (Font: Hemeroteca La Vanguardia



El televisor portàtil Elbe Minor, un dels productes que va assolir més vendes entre els fabricats per la companyia


*1980's.- Amb l'arribada del video Elbe va acometre també la fabricació de reproductors VHS a la seva fàbrica de Moianès.


*1990.- Últims anys d'Elbe, sota la direcció de Josep Maria Serrat. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

15 comentaris:

  1. Genial ¡
    Ostras no sabía la historia.
    Gracias
    salut

    ResponElimina
  2. Que recuerdos, yo estuve trabajando en la ELBE en el año 65.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo empecé en el Servicio Técnico de ElBe en 1967. El jefe era Ángel Pons Pujades.

      Elimina
  3. Yo estaba cuando se empezaron a hacer los TV de color

    ResponElimina
  4. En el año 70 estuve trabajando como aprendiz, en el servicio técnico de Elbe situado delante mismo de la fábrica, recuerdo el encargado de taller Sr. Miguel.

    ResponElimina
  5. Hola Anonim por casualidad el encargado que dices se llamaba Miguel Nieto?
    Saludos cordiales

    ResponElimina
  6. José Antonio Ibáñez Marqués30 de gener del 2024, a les 11:49

    No. Miguel Nieto fue técnico domiciliario hacia finales de los '70. El encargado se llamaba Miquel Dumenjó Soler.

    ResponElimina
  7. Yo estuve 1976 asta q cerró, 1994 una pena , como se desicieron la empresa, cuánta gente en la calle y sin apenas peleao por ella, hoy creo q no pasaría, toda la culpa UGT

    ResponElimina
  8. Q recuerdos, yo estuve de 1965 hasta 1993 empecé en Servicio Técnico y acabé en Personal

    ResponElimina
  9. En ese historial falta que después de terminar la asociación con la Japonesa Sharp, hubo un acuerdo tecnológico de TV con la coreana Goldstar, la cual duró poco, se apostó en esos últimos años por el diseño propio consiguiendo ser líderes nacionales en ventas en el segmento de 14" con el TV modelo 1410 hasta que llegó la quiebra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carlos Enseñat Almirall1 de febrer del 2024, a les 9:02

      Brillante comentario que viene a completar una bella historia, a pesar de que sea de trabajo

      Elimina
  10. En casa tengo y usamos una tv de finales de los 70, hace mas de 40 año, que funciona de maravilla , solo se le ha reparada la botonera de cambiar los canales , no tiene mando y algo electico . Al no tener euroconector , temo que(espero la confirmacion de un tecnico amigo de mucho años cuando venga ), que con el cambio a tdt hd , al no haber un descodificador para seguir recibiendo la señal, tenga que dejar de usarla y guarlada de recuerdo. Seremos tan pocos que no somo rentables para los fabricantes de receptores. Podrian hacer uno que sirviera para todo tipo de aparatos . Me toca la moral, sobre todo por mi madre ya mayor con las dificultades que suelen tener con las tecnologias.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Existen conversores de TDT HD conectables por euroconector y también existen conversores de RF UHF con entrada por euroconector y salida por UHF a 75 Ohms de impedancia (coaxial) y también existen adaptadores "Balun" de 75 Ohms (coaxial) a 300 Ohms (amphenol) METRO RADIO

      Elimina
  11. Els receptors de ràdio Bertran, son genials, els canvies 4 condensadors i funcionen com el primer dia.

    ResponElimina
  12. Hola. al parecer, también fabricó o al menos comercializó la videoconsola teletenis compact desde 1977 hasta 1980. ¿Alguien sabe algo sobre esto?

    ResponElimina