Agraïments a JAUME SUSANY
*1943- Les nits de la Festa Major del Paral·lel solien acabar al Mirasol on el jovent pujava per escoltar les melodies de Raúl Abril. (Font. Hemeroteca la Vanguardia)
*1959.- Revetlla de Sant Joan al Marisol. (Font. Hemeroteca la Vanguardia)
La història del Marisol s'allargà fins a l'estiu de 1964. Fou aleshores quan l'edifici de l'estació va ser ampliat en alçada amb dues plantes i va incorporar el restaurant Montjuich Park, mentre que l'espai corresponent a l'antic Marisol va ser ocupat anys després per un bar restaurant de la prolífica cadena Marcelino a peu de carrer.
*1966.- El Restaurant Park Montjuich sobre l'estació del Funicular. A l'esquerra, el Bar Marcelino en el lloc on havia estat situat el Marisol. (Foto: Arxiu TMB).
Acabada la Guerra Civil el Maricel Park, primer parc d'atraccions de la zona, havia desaparegut totalment i les barraques començaven a guanyar terreny en aquell sector de la muntanya. De tot aquell passat de festa i d'oci d'abans de la guerra només en va quedar el Marisol, (castellanització imperfecta del nom Maricel), que era ball amb orquestra, que des del 1942 fins als començaments de la dècada següent oferia pràcticament l'únic espai viu en aquella zona de la muntanya.
El Marisol s'anunciava fent èmfasi en les magnífiques vistes sobre la ciutat que oferia el local des de la seva terrassa d'estiu. Durant els primers anys la música anava a càrrec de l'Orquestra Bertrán i tenia com artista destacat al cantant Raúl Abril.
Abril (nascut Josep Maria Juncosa Panadès 1911-1969) era natural de la localitat prioratina de Porrera i no destacava especialment per ser un prodigi de veu. No obstant això, va aconseguir una popularitat creixent que va conrear des de la seva etapa al Marisol. Enrera havia quedat el seu passat com a soldat del bàndol republicà a la guerra, on va perdre un dit al front de Belchite. Malgrat aquests delicats precedents, va saber integrar-se en el nou ordre franquista dels vencedors i fer-se un lloc com a solista d'orquestra. Arribaria a gravar un grapat de discos i entre els seus èxits musicals hi destacaven alguns temes que s'han fet eterns com Reloj no marques las hores, Mi casita de papel o Tico Tico.
*1940's.- Raúl Abril, un clàssic en els primers anys del Marisol. (Font: todocoleccion.com)
El 1950 Abril va marxar a Madrid on va acabar el seus dies, amb un final trist presidit per una apoplexia que li va paralitzar mig cos fins a la mort.
Sobre la pista del Marisol hi aparegueren d'altres artistes mentre el local es convertia també en un espai apte per a celebrar els convits de noces, bateigs i comunions.
La història del Marisol s'allargà fins a l'estiu de 1964. Fou aleshores quan l'edifici de l'estació va ser ampliat en alçada amb dues plantes i va incorporar el restaurant Montjuich Park, mentre que l'espai corresponent a l'antic Marisol va ser ocupat anys després per un bar restaurant de la prolífica cadena Marcelino a peu de carrer.
*1963.- Últims anuncis del Marisol abans del seu tancament i desaparició. (Font. Hemeroteca La Vanguardia)
Fíjate, las veces que he pasado por allí y nunca estuve dentro.
ResponEliminaDel bar Marcelino mantengo una amistad muy fuerte (somos amigos), con el hijo mayor (José Manuel), y se que la cadena llegó a contar con 41 establecimientos.
Muy interesante la historia del restaurant, no la conocía.
Gracias