La dècada dels anys 1960's va ser una etapa de gran expansió del Zoològic de Barcelona. L'equip de govern municipal de Jose María de Porcioles s'hi va dedicar a fons. Més enllà de l'arribada de Floquet de Neu (Copito de Nieve), el gorila albí que esdevingué icona d'aquesta instal·lació i de la pròpia ciutat, sovintejaren les inversions per mantenir el zoològic barceloní en un primer nivell .
Entre aquestes noves inversions la construcció de l'Aquarama, entre 1966 i 1968, va ser la novetat més sonada. Cal recordar que en aquells temps triomfava a la televisió una sèrie nordamericana titulada Flipper, una coproducció entre Ivan Tors Films i la Metro-Goldwyn-Mayer Telelevision rodada a Florida i projectada entre 1964 i 1967 per l'NBC, sobre un dofí intel·ligent d'un parc aquàtic que es relacionava amb humans. Al nostre país, la sèrie va tenir una gran acollida especialment entre el públic infantil i jovenil.
De fet, la renovació del parc zoològic de Barcelona ja s'havia iniciat el 1955 quan, sota la direcció del farmacèutic de Granollers Antoni Jonch i Cuspinera, es va iniciar el procés de renovació. Aquella vella instal·lació pràcticament no havia experimentat canvis des de la seva inauguració al 1894, llevat d'algunes ampliacions i refornes executades amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929. Les primeres operacions van consistir en l'eliminació de gàbies, així com d'aquelles zones que reduien notòriament l'espai als animals i que van passar a ubicar-se en nous espais sense tancaments evidents, tal com marcaven les últimes tendències aplicades als zoològics d'Europa i Amèrica.
Porcioles es va prendre la renovacio del zoològic com un dels punts cabdals de la seva gestió i el 1962 va enviar a Jonch i altres empleats municipals a visitar els aquaris i oceanaris de Florida i Califòrnia. Paral·lelament es va negociar la compra i enviament des de Miami dels primers dofins que serien ensinistrats al zoològic de Barcelona al qual van arribar al mes de maig de 1965.
Durant la visita del general Franco a Barcelona al 1966 es va celebrar una primera exhibició amb dofins amb el delfinari encara sense enllestir. Finalment coincidint amb les Festes de la Mercè de 1968 es van inaugurar les instal·lacions del complex anomenat inicalment Grans Aquaris, que posteriorment seria rebatejat com l'Aquarama.
L'Aquarama era situat a l'extrem sud, el més pròxim al mar del recinte del Parc de la Ciutadella i del zoo. El formaven diverses construccions orientades a allotjar animals aquàtics que incloien dos delfinaris, una piscina per pinnípedes i un recinte paisagístic per a flamencs. El complementaven diverses instal·lacions de manteniment i serveis, bàsicament dedicades al tractament d'aigues.
El Gran Tanc era l'element més notable del complex. Amb el pas del temps se'l va coneixer com a Gran Aquari, Oceanari i finalment com Aquarama. Consisitia en un cos circular de tres plantes d'alçada construit al voltant d'un gran tanc d'aigua també circular de 22 metres de diametre i 5,60 de fondària que podia allotjar prop de 2.000 metres cúbics d'aigua salada. El perímetre del tancament del tanc disposava de 48 finestres a dos nivells, que permetien l'observació subaquàtica dels animals des de la primera planta i la planta soterrània. Els passadissos perimetrals del tanc, a les dues plantes, disposaven de petits aquaris emplaçats a la banda contraposada al tanc, on s'hi exhibien espècies marines i també d'aigua dolça. Al nivell superior de l'edifici un àmplia graderia circular a cel obert amb capacitat per 900 persones, permetia veure les evolucions i acrobàcies dels cetacis en superfície duarnt els espectacles que diàriament s'hi programaven.
El Pavelló Cobert era el segon delfinari del complex. Era integrat per una graderia que permetia un aforament per a 600 persones encarada a un escenari format per cinc piscines interconnectades, L'edifici es caracteritzava per una coberta metàl·lica de 40 metres de longitud amb encavallades de cables pretensats, inspirat en en els delfinaris nordameticans si bé la incorporació de la coberta va ser una innovació pròpia de l'equips de tècnics del zoològic de Barcelona, amb l'objectiu de poder presentar espectacles de dofins durant l'hivern considerant que en aquella època els animals no poguessin sobreviure a les baixes temperatutes existents a la ciutat. La piscina principal, especialment dedicada a l'exhibicio de dofins, tenia una superfície de 91,7 metres quadrats i un volum d'aigua de 322 metres cúbics. D'altra banda, a l'espai situat sota la graderia s'hi allotjaven els grans filtres i els equips de depuració i tractament de l'aigua. juntament amb alguns magatzems.
El complex es completava amb dues instal·lacions més, que van desaparèixer quan es van executar les obres del col·lector d'aigues residuals del Bogatell a finals de la dècada dels 1980's, una obra que va afectar a tot el Parc de la Ciutadella i que era una de les inversions previstes al programa d'actuacions de cara a la celebració dels Jocs Olímpics de 1992.
La primera d'aquestes instal·lacions era una piscina de pinnípedes que s'estenia entre el Gran Tanc i el Pavelló Cobert resseguint el perímetre del parc que separava el zoo del carrer de Circumval·lació. Aquesta piscina era prevista inicialment per acollir elefants marins, si bé van ser els lleons marins californians i els óssos marins sudamericans els animals que la van ocupar, La piscina era de poca profunditat amb uns plataformes inclinades que permetien el descans dels animals.
Un recinte per a flamencs completava el complex. Era d'estil paisagístic i situat entre els dos delfinaris. En realitat era com un gran escossell ajardinat que disposava d'un estany central allargat d'escassa profunditat envoltat de gespa i plantes decoratives.
Des del dia de la seva inauguració l'Aquarama va esdevenir una de les atraccions principals dels zoologic barcelon´ñia. L'accés era de pagamanet suplementari a l'entrada al zoològic i sovint s'hi realitzaven exposicions de fauna marina diversa als petits acuaris que envoltaven el gran tanc, així com exhibicions d'espècies de rèptils, amfibis i invertebrats.
Al juliol de 1983 va arribar al Gran Tanc l'orca Ulises, un cetaci que esdevindria tambe una de les grans icones del zoològic. Hi va viure fins al febrer de 1994. El recinte se li havia quedat petit i va ser retornada en avió fins a les aigues del Sea World de San Diego (Califòrnia).
*1990's.- L'orca Ulises en plena exhibició. (Foto: Zoo Barcelona).
Amb l'arribada del nou mileni, els criteris sobre el manteniment dels animals en captivitat i la seva exhibició en espectables públics van canviar radicalment i certificarien progressivament l'obsolescència d'aquesta mena instal·lacions. El Gran Tanc va ser tancat al públic provisionalment i reobert al 2011, ja sense dofins i només amb lleons marins de Califòrnia, fins al seu definitiu tancament al públic al 2015. En aquells últims anys, els dofins es van exhibir només al Pavelló Cobert fins al juliol de 2020, -ja en época de pandèmia- quan els darrers quatre exemplars van ser traslladats al recinte del zoològic d'Àtica (Grècia). L'Ajuntament de Barcelona havia aprovat una resolució que declarava a Barcelona com a ciutat lliure de cetacis en captivitat.
En aquesta tesitura mantenir l'edifici de l'Aquarama no tenia gaire sentit. Finalment al juliol de 2022 es van iniciar les obres de desmuntatge i enderroc del Gran Tanc
Quan declaran Barcelina ciutat lliure d tonterieS politiques...
ResponEliminaQuan marxi la Esteso de l'Ajuntament! Sols bicis, okupes, manteros, visca la solidaritat per la resta!
ResponElimina