Acabada la Guerra Civil, la Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB), va construir un edifici de sis plantes més atic al números 218-220 de la Travessera de Gràcia, entre el carrer de Bailèn i el Paseig de Sant Joan (aleshores General Mola), relativament a prop de la plaça Joanic i del mercat d'Abaceria Central.
Als baixos d'aquest edifici sobre d'una mena de porxo rera columnes s'hi va instal·lar un rètol on s'hi podia llegir Baños Populares de Barcelona S.A. La SGAB ja disposava d'altres establiments d'aquest tipus als barris de Sant Antoni (Ronda de Sant Pau 46) i el Clot (Sèquia Comtal 4-6). En l'estat de misèria i mancances que havia provocat la guerra aquest banys higiènics pretenien aportar una millora en la higiene dels nombrosos ciutadans que encara no podien disposar d'accés a l'aigua corrent o d'uns banys domèstics en condicions. De fet, ja en temps de la Segona República s'havien projectat un seguit de banys publics, però l'esclat de la guerra va retardar la seva posada en marxa.
L'edifici va començar a aixecar0-se al 1941 i havia estat projectat per Lluís Bonet i Garí, arquitecte vinculat a la continuació de les obres de la Sagrada Família un cop desaparegut Antoni Gaudí al 1926.
El 1943 el Club Natació Catalunya (CNC) va passar a gestionar l'equipament dels banys mitjançant un conveni amb la SGAB. Aquest fet va permetre l'inici d'una etapa d'identificació del club amb la vila de Gràcia i per extensió a un seguit de barris propers (Dreta de l'Eixample, Sagrada Família, Guinardó i Camp de'n Grassot). Al mateix temps, la instal·lació dels banys s'utilitzava per celebra-hi algunes competicions i esdeveniments esportius, la qual cosa alimentava la seva projecció popular.
El conjunt disposava d'una piscina de 25 x 12 metres amb una fondària que oscil·lava entre el metre i mig i els tres. A la banda més profunda s'hi van colocar unes palanques de salts i un trampolí. Després de la que el Club Natació Barcelona, tenia a l'escullera, aquesta va ser la segona piscina coberta de la ciutat. D'altra banda, a l'altell que envoltava la piscina es va aprofitar l'espai per instal·lar-hi un bar amb taules, uns futbolins i funcionava com a mirador sobre el rectangle d'aigua de la piscina. Una perruqueria doble, masculina i femenina, completava la instal·lació.
Posteriorment el local va ser aprofitat per instalar-hi la popular discoteca Trocadero als anys 1970's, que juntament amb el veí cine Delicias conferien a aquest tram de la Travessera un ambient d'esbarjo especial i molt concorregut de públic sobretot als caps de setmana.
rafel méndez
ResponEliminaFelicitacions per aquesta entrada tan ben documentada.
ResponEliminaVaig conèixer aquesta piscina a finals dels anys 60.
Moltes gràcies per oferir-nos aquestes informacions tan interessants del patrimoni barceloní
Yo recuerdo haberme hecho socio del Club Catalunya, para poder acceder a las instalaciones, piscina y sobre todo las duchas, pues vivía en la calle (Secretario Coloma nº9 bajos) y no tenia ducha. Así aprovechaba para bañarme y asearme. Pase buenos ratos en la piscina jugando con los del waterpolo a tocar y parar (juego que estaba prohibido)
ResponEliminaUna vez bajando por las escaleras de la piscina al vestuario de los chicos para cambiarme tuve que salir corriendo pues el Sr. que guardaba el vestuario y también hacia la limpieza de todo el vestuario y el pequeño gimnasio que estaba al fondo, y mezclo sal fuman y Leguía viva para desinfectarlo mejor, dándonos a todos los que allí estábamos unos ataques de tos, hasta el punto que el fuerte olor llego arriba en la entrada y nos vinieron a sacar.
En el Catalunya me dieron la insignia del club por permanecer más de 25 años en una cena celebrada en las fuentes de Montjuic en el desaparecido restaurante La Pérgola
Salud per tots
Avui es un Caprabo
ResponElimina