La tarda del 30 de maig de 1924 es va inaugurar a la cantonada del carrer Corts (Gran Via) i Rambla Catalunya, un prestigiós establiment que marcaria una època en la Barcelona del segle XX. Incorporava cafeteria, cerveseria, restaurant i xarcuteria i era conegut amb el nom d'una òpera de Wagner: Oro del Rhin. Ocupava els baixos de la Casa Pia Batlló, al costat del Coliseum. El propietari de l'establiment Aixelà va encarregar la decoració interior a Leopold Barreda que va incorporar-hi tapissos de l'artista Adolfo Sanz.
L'Oro del Rhin va ser especialment famós pels seus tertulians i les seves penyes i perque va aconseguir reunir a les seves taules un seguit d'artistes, intel·lectuals i gent de cultura diversa al llarg de pràcticament tota la seva existència. Personatges com Sebastià Gasch, Federico Garcia Lorca, Rafael Barradas, Max Aub, hi varen ser habituals.
En els seus primers anys el local era amenitzat per l'orquestra del mestre Tolrà i l'any 1935 s'hi va fer un homenatge de comiat a la actriu teatral Margarida Xirgú abans de viatjar cap a terres americanes.
La crònica negra tampoc va ser aliena a la vida d'aquest establiment. El 12 d'agost de 1933 s'hi va produir un fet que conmogué a tota la ciutat. La cafeteria va ser objecte d'un intent d'atracament en el que va ser assassinat el caixer i encarregat del local senyor Juan Zaldo.
La notícia de l'atracament frustrat de 1933 a l'Oro del Rhin a les pàgines de La Vanguardia.
L'Oro del Rhin va aconseguir sobreviure a la Guerra Civil i a l'adveniment del nou règim franquista, tot i que va perdre l'hac intercalada del nom. Lluis Rovira dirigia l'orquestra després de la guerra, fins que a l'any 1969 el local va ser tancat sobtadament per sempre més i va passar a acollir les oficines d'una entitat bancària.
*1955.- La cruilla Rambla Catalunya/Gran Via amb el restaurant cafeteria Oro del Rhin al costat del Coliseum.
*1950's.- L'escriptor Sebastià Juan Arbó prenent notes en una de les taules de la Cafeteria Oro del Rhin amb la Gran Via al fons. (Foto: Francesc Català-Roca)
*1966.- Amplitud d'espai i elegància eren trets característics de l'interior de l'Oro del Rhin, lloc ideal per les tertúlies.
*1966.- Anunci del sopar i festa de cap d'any 1967. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
La crònica negra tampoc va ser aliena a la vida d'aquest establiment. El 12 d'agost de 1933 s'hi va produir un fet que conmogué a tota la ciutat. La cafeteria va ser objecte d'un intent d'atracament en el que va ser assassinat el caixer i encarregat del local senyor Juan Zaldo.
L'Oro del Rhin va aconseguir sobreviure a la Guerra Civil i a l'adveniment del nou règim franquista, tot i que va perdre l'hac intercalada del nom. Lluis Rovira dirigia l'orquestra després de la guerra, fins que a l'any 1969 el local va ser tancat sobtadament per sempre més i va passar a acollir les oficines d'una entitat bancària.
Oh! quina emociò he tingut al beure aquesta foto,l'Oro del Rhin el meu pare era cambrer i molt bon cambrer, dons quan es feien esdevinimens aquí Barcelona amb ell l'avisavent quasibè sempre. ens habia parlat molt del Oro...ara no recordo pas si i habia treballat o no, dons sempre ens parlaba de les bones tertulies dels cafés. tambe habia treballat amb un ´que es deia el 'cortijo' als 3 bracafés, al Bolero...amb moltes recepcions als Italians al psg. Mendez Vigo, m'encantaba tot el que explicaba. Un petó papa.
ResponEliminaEl meu pare, Jose Luis Cabré també hi va treballar!!
EliminaVaig treballar amb aquet local al any 1963.Seria d´agrair si algú tingués algunes fotos pasarles a I.Net el meu C.Electronic es:
ResponEliminatoniartisan@mixmail.com Grácies!
A la tardó passat un diumenge pel mercat de Sant Antoni o bé pels encants nous del carrer Valencia Dos de Maig, de dilluns a divendres.....botiga de coses antigues, fotos, postals
EliminaSi algú l'interessa, vaig veure a la venda, no fa massa dies, un antic menú d'aquest restaurant. Em sembla que era a www.todocoleccion.com
ResponEliminaNosaltres tenim la copa de brandy grabat el menú de cap d' any 1966/67 Si algú stigués interessat podriem parlar ja que el volem vendre.A la copa el menú era :SURTIDOS DE FIAMBRE AL HUEVO HILADO.CONSUMÉ DE TORTUGA REAL.LANGOSTINOS FRIOS CON SALSA DE CAVIAR,POULARDA BRASADA FINANCIERA.TARTA HELADO ORO DE RHIN CON BIZCOCHO DE CHOCOLATE CAFES Y LICORES.UVAS DE LA SUERTE VINO DE PERELADA ROSADO.CHAMPANY CANALS I NUBIOLA.AGUAS DE BURRIACH.AQUEST SOPAR DE CAP D' ANY VA SER ANUNCIAT PER LA VANGUARDIA.El meu imail és myriam2268@hotmail.com
EliminaQuina gràcia. El meu pare, m'ha parlat molt d'aquest local, perquè el frequentaven sovint, amb la colla d'amics.
ResponEliminaEn un periódico de 1935 se habla de su reapertura con un un espectáculo artístico-luminoso. No sé si lo plantean como algo puntual o algo que se hacía diariamente durante un tiempo.
ResponEliminaBuena recopilación de información.
Molt Bona feina. Estic buscant imatges antigues d'aquest establiment. Em podrien indicar la font de les dues primeres? Motles gràcies i enhorabona!
ResponEliminamis abuelos me dijeron que era un club nocturno pero en las fotos solo se ve un restaurante ,yo que pensaba vestirme d época y ir una noche al cabaret ,que chasco
ResponEliminaActualment "La Caixa"
ResponEliminaQuan es va tancar s'hi va instal·lar el Banco de Granada.
ResponEliminaLa meva avia Teresita Angelina treballava com coinera...
ResponEliminatot llegint "La Gallina Ciega" del Max Aub. Parla del Oro del Rhin. Jo ja no recordava on era. Gràcies per mantenir l'historia de la nostra ciutat
ResponEliminaEste local aparece mencionado también en la novela El temps jove, de Joan Baptista Xuriguera.
EliminaMi trabajó allí +/- 66 o 67
ResponEliminaTengo dos copas del menú de fin de año....
Fiambres, langosta, poularda al carlos I etc....
Cuando volvía del cole pasaba por la tarima exterior de la cafetería hasta que un día un camarero me riñó.
ResponElimina