MIQUEL BARCELONAUTA
*1900.- La Plaça de Les Arenes el dia de la seva inauguració.
Inaugurada el 29 de juny de 1900, la plaça de Les Arenes va ser construida segons un projecte de l'arquitecte August Font i Carreras (1846-1924) amb l'objectiu de complementar al Torín de la Barceloneta, que amb el pas dels anys s'havia quedat petit i vell. La nova plaça era d'estil neomudèjar, tenia un aforament de 16.000 espectadors amb un ruedo de 52 metres de diàmetre. Prop de tres milions de maons van ser emprats en la seva construcció. El cost del nou recinte va ser de 1.650.000 pessetes de l'època (repartits en 870.000 del terreny i 780.000 de les obres). El primer propietari va ser el banquer Josep Marsans i Rof.
La corrida inaugural va presentar vuit braus del duc de Veragua. Sis van ser lidiats per Luis Mazzantini, Antonio de Dios Conejito y Antonio Montes. Els altres dos toros van ser picats a cavall per Mariano Ledesma i Isidro Grané.
*1900.- Cartell inaugural de les dues primeres curses celebrades a Les Arenes
La plaça va acollir altres esdeveniments històrics, com el famós miting del Salvador Seguí, El Noi del Sucre, del 19 de març de 1919, quan va convèncer els obrers perque abandonessin la vaga de La Canadiense després de 44 dies de lluita i un cop assolida la jornada de vuit hores.
Les concentracions polítiques també hi van sovintejar durant la República i la Guerra Civil, fins que l'exércit republicà la va fer servir com a caserna.
*1936.- Vehicles afectats pels violents aldarulls produits amb motiu de l'aixecament militar del 19 de juliol són exposats al mig de la plaça.
*1958.- Dues imatges (exterior i interior) de Les Arenes.
L'any 1927 la plaça fou arrendada a l'empresari Pere Balañá.
Durant el franquisme Les Arenes va acollir espectacles diversos com vetllades de boxa i demostracions a cavall de la Guàrdia Urbana.
L'ultima corrida hi va tenir lloc el 19 juny de 1977 amb braus de Maria Antonia Laá i els diestros José Manuel Dominguín, Armilita Chico i Tomás Campuzano sobre l'arena.
A partir d'aleshores la plaça acull esporàdicament concerts, espectacles de ball (Nureyev) i de circ amb la carpa situada al bell mig de la palça. No obstant, el deteriorament progressiu de l'estructura obliga a tancar-la i resta en el més absolut abandó durant més d'una dècada. Diversos projectes es plantejen per salvar la façana entre elles l'ampliació de la Fira de Barcelona o ser la seu del nou Teatre Lliure, opcions que finalment es descarten. Paral.lelament s'aprofundeix en el debat sobre si cal salvar-la o és millor enderrocar-la atès el seu relatiu valor artistic. En els ultims anys l'estat de la plaça va ser de total abandonament. La vegetació havia ja envait el centre de la plaça i fins i tot a les graderies creixien arbres de considerable alçada. Al mateix temps, un grup cada cop més nombrós de persones sense sostre ocupava els espais coberts del recinte.
*1999.- La plaça abandonada i en estat ruinós, pocs anys abans del seu enderroc. (Foto: Àlex García)
*2000.- Una curiosa imatge de les graderies de la plaça plenes de vegetació silvestre esperant el seu enderroc (Foto: Jorge Cebrián)
Finalment el 2004 la plaça es començava a enderrocar i deixava d'existir definitivament com a recinte taurí. Les graderies i tots els espais annexos van ser suprimits i només es va conservar el perímetre de la façana circular de maó vist per acollir-hi un modern centre comercial projectat per Richard Rogers, que després de moltes vicisituds va quedar enllestit per ser inaugurat el 25 de març de 2011.
La façana neomudèjar de maó vist és l'unic element que recorda el passat taurí d'aquell recinte. Però potser també és el testimoniatge que en una plaça de toros s'hi poden fer altres coses que matar animals.
2004.- Les obres d'enderrocament de les graderies (Foto: David Airob)
Article ampliat el 18 de setembre de 2024
Gràcies per tot aquest treball de recerca que fa.
ResponEliminaDavid
relindosa la wea aweonaos rebueno el comentario de la plasa mami
ResponElimina