Instal·lat en un local que havia acollit una antiga taverna, el Bar Esperanto era situat just davant de la Volta de'n Cirés. El nom de l'establiment evocava aquell intent del gènere humà de dotar-se d'una llengua comuna que esdevindria idioma universal i que tenia força adeptes entre les classes populars d'aquells primers anys del segle XX.
*1912.- Interior del Bar Esperanto segons un dibuix de Bon (Font: Papitu. 3 d'abril de 1912)
Segons el testimoni de Rafael Moragas i Maseras (1883-1966), periodista i crític artístic col·laborador habitual de Papitu, Pèl i Ploma o La Publicitat, el local va adquirir plena efervescència als anys 1910's quan a l'hora de l'aperitiu hi feia cap una heterogènia representació de la pintoresca fauna del barri. Moragas ens parlava de l'empresari teatral Pepe Gil, de la mare de la Bella Chelito que com que era coixa li déien La Romanones, de Copérnico Oliver una mena de representant de canzonetistes i tangueres que anhelaven obrir-se pas en el món de l'espectacle, del periodista Pepe Marqués i d'algunes estrelles emergents de l'escena dels locals del Paral·lel i del barri com La Sevillanita, Mary Alix o La Apachinette. Era típic demanar la beguda en esperanto i creuar-hi algunes frases amb els cambrers fent honor al nom de la casa.
*1912.- Fragment d'un article publicat al Papitu en el que s'hi inclou una curiosa descripció del local.
[1].- Moragas, Rafael. Mis peregrinaciones ochocentistas por las tabernas barcelonesas. El Día Gráfico. 10 de novembre de 1938
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada