El 27 de novembre de 1995 Joan Guasch i Martha Carbonell van veure realitzat el seu somni de disposar d'un teatre propi. El van obrir en una nau de carrer Aragó, entre Villarroel i Urgell, que anteriorment havia servit de plató publicitari i el van batejar amb el nom de Teatre de l'Eixample. La festa d'inauguració va comptar amb la presència de molts noms propis arrelats al món de l'escena teatral com Boris Ruiz, Àngels Gonyalons, Miguel Gila o Carme Sansa. Pirondello, un dels habituals del cabaret Barcelona de Noche, va exercir de mestre de cerimònies.
El projecte d'aquest teatre tenia un objectius molt agosarats que incloien la programació de dotze hores diàries d'activitat amb espectacles de teatre per adults i nens, dansa, màgia, musica, cinema i cabaret.
La primera obra que s'hi va representar duia el llarg títol de L'agrupació dramàtica de dones mestresses de casa presenta: El misteri de l'assassinat, dirigida per Tamzin Townsend. El primer film a projectar-s'hi va ser un clàssic: Don Quijote d'Orson Wells.
La primera obra que s'hi va representar duia el llarg títol de L'agrupació dramàtica de dones mestresses de casa presenta: El misteri de l'assassinat, dirigida per Tamzin Townsend. El primer film a projectar-s'hi va ser un clàssic: Don Quijote d'Orson Wells.
Poc a poc el local es va anar consolidant com a teatre infantil dins de les campanyes escolars. Ja entrat el segle XXI, la mort de Joan Guasch va significar un cop molt dur pel projecte del Teatre de l'Eixample, però la seva vídua Martha Carbonell i els tres fills de la parella, Joan, Josué i Ruth es van armar de valor i varen continuar amb èxit la tasca de consolidar la sala després de la mort del pare. Al maig de 2000 i a tall d'homenatge cap al seu fundador, el local va passar a anomenar-se Guasch Teatre.
Des d'alehgores va alternar programació per adults amb espectacles familiars per a nens i a la vegada esdevenia també escola teatral.
El maig de 2015, després de 20 anys d'activitat, la premsa anunciava la noticia que l'empresa havia entrat en concurs de creditors ofegada pels deutes i que la mala i fosca gestió dels últims anys conduïa inexorablement el local al seu tancament.
He ido a ver varias obras allí. Recuerdo un espectáculo de magia que me dejo pasmado , por el mago Tamariz..y otro de titelles ¡¡¡
ResponEliminaEra pequeño y acogedor y ha sido una desgracia para Barcelona su desaparición, desaparición que no ha sido apenas hecha público...
Gracias por ponerlo en tu página siempre tan bien asesorada por los datos.
Un abrazo triste.
Em sap greu,pocs teatres que queden...
ResponEliminaLa primera vegada que vaig veure una obra era el 1997 ( "36 Millones de Gilipollas" ) per una companyia basca. Hem va semblar una sala acollidora, pero donava la sensació que era l'aprofitament de un teatrí dels que teníen els Centres Católics o Agrupacions Recreatives de l'epoca franquista.
ResponEliminaMes tard, i ja com a Teatre Guasch, vaig veure les funcions per la Companyía titular, que feien la nit de Cap d'Any ( "Arsénico por Compasión", "12 Negritos ", etc.... ) Eren obres conegudes i el preu de aquestes funcions amb el "cotillón" i sorpresa inclosa, eran molt económiques. Lamentablement, el últim any que vaig anar, ja no tenía la qualitat dels primers temps, i aixó va fer que deixés d'interesarme la seva programació i anés als teatres consolidats de sempre ( Poliorama, Romea, Borrás, etc. ... )