Personatge popularíssim dels carrers de Barcelona, la Monyos (Dolors Bonella i Alcánzar) vivia al carrer de la Cadena en ple Barri Xino. La gent més pròxima la coneixia i se li adreçava com a Lola i la seva història te diverses versions -moltes d'elles inventades per l'imaginari popular- essent la més estesa que la dona es va trastocar quan la seva filla petita va morir atropellada per un carruatge.
Havia nascut a Barcelona a l'any 1851 i durant gran part de la seva vida es va passejar per les Rambles i els carrers del Raval i Ciutat Vella amb un vano a les mans que sempre movia compulsivament per ventar-se. Duia vestits i parracs cridaners i caminava ràpid mentre parlava sola. Es decorava el cap amb petits monyos i tota mena de guarniments. Les floristes de la Rambla li oferien flors que ella es posava sobre els cabells.
Poca cosa se sap sobre la vida privada. La llegenda urbana explica que s'havia dedicat a fer de cosidora i al servei domèstic d'una família de bona casta. Sembla que la mort en accident de la seva filla de quatre anys atropellada per un carruatge de cavalls la va fer embogir. Va ser acomiadada de la feina i a partir d'aquí va començar a deambular pels carrers vestida estrafolàriament fins esdevenir un personatge popular de la Barcelona d'aquells anys.
Altres curiositats diuen que durant la Guerra Civil no li feien pors els bombardeigs de l'aviació i mentre la gent corria esfereïda cercant refugi, ella continuava caminant com si res pel carrer. El periodista Josep Maria Lladó i Figueres va arribar a afirmar que durant els Fets de Maig de 1937 es va produir un alto al foc entre milicians anarcosindicalistes i de la UGT a la cruïlla del Cinc d'Oros perquè la Monyos pogués passar pel mig del foc creuat.
Quan va envellir i ja no podia desplaçar-se va acabar reclosa a la Casa de la Caritat, fins que el 15 de setembre de 1940 va morir a l'Hospital del Mar amb 89 anys a les seves esquenes.
Poca cosa se sap sobre la vida privada. La llegenda urbana explica que s'havia dedicat a fer de cosidora i al servei domèstic d'una família de bona casta. Sembla que la mort en accident de la seva filla de quatre anys atropellada per un carruatge de cavalls la va fer embogir. Va ser acomiadada de la feina i a partir d'aquí va començar a deambular pels carrers vestida estrafolàriament fins esdevenir un personatge popular de la Barcelona d'aquells anys.
Altres curiositats diuen que durant la Guerra Civil no li feien pors els bombardeigs de l'aviació i mentre la gent corria esfereïda cercant refugi, ella continuava caminant com si res pel carrer. El periodista Josep Maria Lladó i Figueres va arribar a afirmar que durant els Fets de Maig de 1937 es va produir un alto al foc entre milicians anarcosindicalistes i de la UGT a la cruïlla del Cinc d'Oros perquè la Monyos pogués passar pel mig del foc creuat.
Quan va envellir i ja no podia desplaçar-se va acabar reclosa a la Casa de la Caritat, fins que el 15 de setembre de 1940 va morir a l'Hospital del Mar amb 89 anys a les seves esquenes.
*1932.- La Monyos entre la multitud que circula per la Rambla en un dibuix d'Opisso amb motiu de la Diada de Sant Jordi i del Llibre d'aquell any.
*1930's.- La imatge de La Monyos utilitzada per un anunci de mobles El Negro.
*1930's.- La Monyos a la Rambla.
Mí madré la vió en más de una ocasión. Recuerdo que alguna vez me habló de ella.
ResponElimina