A l'any 1848 l'obertura dels Jardins del Tivoli al passeig de Gràcia va ser una iniciativa de Bernardo Agustín de las Casas, que ben aviat va anar incorporant a aquell espai vegetal d'esbarjo i contemplació de la natura tot un seguit de activitats artístiques.
D'acord amb els cronistes de l'època podem fixar l'any 1851 com el de l'inici de les representacions en aquell indret i per tant el de l'arrencada del Tívoli com a teatre. La programació que s'hi presentava incloïa ballet, moixigangues, pantomimes, acrobàcies, combinades amb altres esdeveniments com enlairaments de globus aerostàtics, balls populars, exhibicions eqüestres i focs artificials. Les ballarines del Liceu i del Teatre Principal hi feien cap sovint per tancar els espectacles. També hi van actuar els cors de Clavé quan a partir de 1862 van tancar els Jardins de la Nimfa on actuaven habitualment.
No hi ha noticia però, d'una instal·lació estable al Tivoli durant la primera dècada que va estar actiu en aquell indret original a l'alçada de l'actual carrer Consell de Cent. La prohibició de construccions permanents a la zona decretada per l'Administració Militar i les riuades descontrolades de la veina Riera de'n Malla hi féien difícil la consolidació d'un teatre permanent.
A partir de 1862 la gestió dels espectacles del Tívoli va passar a mans de Ignasi Elias i Font, un fuster que havia treballat d'operari per De las Casas i que professava una profunda fascinació pel teatre. El nou responsable li va donar una nova orientació amb programes estables de sarsuela i comèdia i va aixecar un nou escenari situat a la zona més atractiva dels jardins que era la coneguda com el Parc Anglès [1]. L'èxit va acompanyar Elias durant els dotze anys que romangué actiu aquell primitiu Tivoli, i la qualitat de les peces presentades va anar en augment. Autors com Vidal i Valenciano, Pitarra o Conrad Roure hi van veure representades algunes de les seves obres. Avel.lí Bergnes de las Casas, parent del fundador dels jardins, hi presentava també els seus espectacles d'ombres xinesques.
Tot plegat va convertir el Tívoli en el lloc més freqüentat del passeig durant els mesos d'estiu, fins al punt de plantejar-se el trasllat a un altre espai, més a prop de Barcelona. Al setembre de 1874 el teatre dels Jardins del Tívoli acollia el seu últim espectacle i acomiadaven el públic fins al maig de l'any següent que es va obrir el nou Tivoli a la cantonada del Passeig de Gràcia amb Casp.
[1].- Permanyer, Lluís. Biografia del Passeig de Gràcia. Edicions la Campana. 1994
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada