JARDINS DEL TÍVOLI (1848-1875). Passeig de Gràcia

MIQUEL BARCELONAUTA 

Agraïments a MIQUEL F. PACHA i ENRIC COMAS i PARER  

El primer espai associat al nom de Tívoli que hi va haver a Barcelona no té res a veure amb el cinema/teatre del carrer Casp ni amb aquella zona. A mitjans del segle XIX el passeig de Gracia era encara una carretera arbrada de poc més de dos quilòmetres que unia el Portal de l'Àngel (una de les entrades de la muralla de Barcelona) amb la vila gracienca. Als inicis dels anys 1840's l'anomenat Criadero, de propietat municipal, situada a l'alçada del tram Gran Via-Diputació del costat Besòs, era l'única àrea de lleure creada a la vora del passeig. Era en realitat un planter d'arbres habilitat per a fer-hi passejades però destinat bàsicament a la reposició els exemplars malmesos o morts de les fileres arbrades del passeig.

Fou a l'any 1848 quan Bernardo Agustín de Las Casas, propietari d'un terreny adjacent al passeig i futur sogre de Serafí Pitarra, va sol·licitar permís per instal·lar un jardí al costat Llobregat del passeig de Gràcia, aproximadament a la zona delimitada avui pels carrers de Consell de Cent i València. El jardí va rebre el nom de Tívoli i comprenia dos espais delimitats per una modesta construcció a manera d'hivernacle on també hi havia l'habitatge de la persona que tenia cura del jardí i s'hi servien refrescos per als visitants.

L'àrea contigua al passeig de Gràcia era dedicada a les flors ornamentals i a la seva venda, mentre que la que quedava rere l'edifici era reservada a arbres i plantes aromàtiques

*1848.- Plànols del projecte presentat per Bernardo Agustín de Las Casas desl jardins del Tívoli i l'edifici-hivernacle central

*1945.- Fragment del llibre de Alberto del Castillo De la Puerta del Ángel a La Plaza Lesseps on s'explica la distribució dels espais del Jardins del Tívoli 

1850's.- Emplaçament dels Jardins del Tívoli en un plànol de l'època (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

Segons l'historiador Carreras Candi [1], fou a partir de 1851 que en aquell espai es varen començar a organitzar espectacles públics i s'hi varen instal·lar els primers teatres Tivoli. I ho diem així en plural perquè tal com explica Lluís Permanyer [2] aquelles primeres instal·lacions teatrals a la zona es caracteritzaven per la seva provisionalitat que s'explicava per dues raons. La primera era que l'exèrcit no permetia construccions permanents a la zona per raons de seguretat militar i l'altra que la Riera de'n Malla, que baixava pel curs de l'actual Rambla Catalunya, s'emportava sovint tot el que trobava per davant quan les tempestes provocaven crescudes i l'aigua sobreeixia del seu curs natural.
Fou al 1875 quan el Tívoli, que ja era propietat d'Ignasi Elias (que havia treballat per De Las Casas), va ser traslladat al començament del passeig de Gràcia cantonada amb Casp.

[1].- Carreras Candi, Francesc. La ciutat de Barcelona. 1916
[2].- Permanyer, Lluís. Biografia del passeig de Gràcia. Edicions La Campana. 1994