Els terrenys esportius de Can Ràbia de la carretera de Sarrià, que anteriorment havien acollit les instal·lacions del Real Polo Jockey Club (1912-1932), van convertir-se a partir del 24 de juliol de 1935 en parc esportiu Piscinas y Sports. El nou centre esportiu ocupava la major part de la superfície de l'antic recinte, si bé la vella pista d'hípica va ser condicionada com a Canòdrom Kennel Sarrià (1935-1938), després de la Guerra rebatejat com a Canòdrom Barcelona.
*1935.- Dues imatges de la piscina gran i el pont-trampolí en construcció. Al fons a la dreta es pot veure la silueta dels edificis de la plaça Francesc Macià. El complex encara trigaria uns mesos a ser inaugurat. (Fotos: Pérez de Rozas)
*1935.- Anunci de la inauguració de Piscines i Esports. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo. Edició del dia 25 de juliol)
A Piscines i Esports hi destacava la gran piscina central, que la publicitat de l'època qualificava com la més gran el món. Va ser batejada inicialment com Piscina de la Mercè i era creuada per un pont de ferro i formigó sobre el que s'emplaçaven tres trampolins a diferent nivell, idonis per llançar-se a l'aigua. El parc esportiu disposava també d'un gimnàs, una pista de patinar, un mini-golf i hi funcionava una escola de natació que dirigia el nedador Ramon Artigas. Un ampli espai de restauració i festa completava les instal·lacions. La inauguració es va celebrar la nit de la revetlla de Sant Jaume amb la presència de l'alcalde Joan Pich i Pon.
*1935.- Publicitat de la primera i curta etapa de Piscines i Esports durant la Segona República. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo. Edició del dia 10 d'agost)
El complex va acollir durant el seus primers anys campionats esportius escolars i olimpiades populars a banda d'altres alternatives d'oci com festes populars, revetlles i balls. L'esclat de la Guerra Civil trencaria progressivament aquell espai d'oci i esport fins esdevenir centre de reclutament de joves que anaven al front a lluitar al costat de la República contra els feixistes sublevats.
Acabada la guerra el complex recuperaria la seva original funció de centre privat esportiu gestionat per l'empresa Atracciones Sarriá S.A. amb el nom oficial de Piscinas y Deportes.
*1939.- Serveis de transport públic entre la Plaça Catalunya i Piscinas y Deportes poc després d'acabada la guerra. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
Era també una alternativa d'oci molt freqüentada pels barcelonins amb les seves revetlles i balls nocturns estiuencs amb orquestra a l'aire lliure.
Al juny de 1944 s'hi va disputar el primer campionat d'Espanya d'hoquei patins amb victòria final del RCD Espanyol on hi jugava un jove anomenat Juan Antonio Samaranch.
Al juny de 1944 s'hi va disputar el primer campionat d'Espanya d'hoquei patins amb victòria final del RCD Espanyol on hi jugava un jove anomenat Juan Antonio Samaranch.
*1945.- Als anys de la postguerra es permetia també navegar per una de les piscines. (Foto: Col·lecció Privada Eugenio Guardiola Santafé)
*1950's.- L'escenari on habitualment se situava l'orquestra que amenitzava les festes. (Foto: Fons Ferran /ANC)
*1960's.- Dues imatges d'un dia d'estiu a Piscines i Esports amb força concorrència de públic. La publicitat ja havia envait l'estructura dels trampolins.
Durant els anys 1950's i 1960's Piscines i Esports va ser un recinte molt popular a Barcelona no només per les seves piscines sino també per la programació continuada de actuacions de conegudes figures de la música del moment. En pocs anys l'entorn del recinte on encara quedaven descampats i bàsicament torres i xalets antics, va ser objecte d'una intensa actuació immobiliària, es completaren les traçats dels carrers i emergiren nous edificis en aquella zona tan pròpia de les classes benestants de la ciutat.
*1960's.- Imatges de l'entorn de la piscina i la zona de restauració. (Fotos: Fons Ferran /ANC)
*1965.- Amb l'entorn ja totalment urbanitzat i l'església de Sant Gregori Taumaturg acabada, la foto capta en primer pla la zona d'accés a Piscines i Esports. (Foto: Fons TAF / ANC)
*1968.- Cap d'Any a Piscines i Esports amb un conjunt d'artistes força populars en aquells anys. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
*1969.- Al programa del reveillon per rebre el nou de any 1970 apareixien dues figures tan diverses com el veterà Antonio Machin i l'emergent Georgie Dann. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
*1980's.- El pont dels trampolins, icona permanent de Piscines i Esports, als últims anys del complex. (Font: Cuadernos de Arquitectura)
Al mes de gener de 1987 Piscines i Esports va tancar definitivament les seves portes. Els propietaris ja feia temps que volien deixar el negoci i es van produir diverses manifestacions en contra del tancament. Oriol Regàs va presentar un projecte de remodelació que incorporava també zones d'oci amb cinemes i restaurants i fins i tot el trasllat a l'interior del recinte de l'església de Sant Gregori Taumaturg. Inicialment l'ajuntament socialista li va donar el seu suport. L'oposició municipal i els veïns de la zona però, no el van veure amb bons ulls. El projecte fou finalment desestimat i tot plegat es va anar endarrerint. Va haver de passar una dècada per remodelar definitivament aquell espai. El 1999 l'alcalde Joan Clos hi va inaugurar un nou complex esportiu amb piscines i gimnàs soterrat, al qual s'afegí posteriorment una zona de restauració i el complex de multicinemes Cinesa Diagonal.
Vaig anar més d'un cop amb els meus pares a finals dels 70 o principis dels 80. Per què va tancar? què va passar?
ResponEliminaMolts records i tots bonics.
ResponEliminaPer cert hi ha fotos que no es poden visualitzar.
Salutacions
Magda
Hi ha algú més que no visualitzi les fotos?
EliminaFui usuario de Piscinas y Deportes durante muchos años y recuerdo los chorros de agua que salían de unos surtidores situados en la piscina central y la explanada de hierba junto a las piscinas.
ResponEliminame gustaría que realizarais un articulo sobre una instalación próxima, el hospital asilo de San Juan de Dios en la avenida de la diagonal.
muchas gracias
Miguel Angel Campá
sabe usted si tb habia un campo de futbol en el recinto? gracias
EliminaSí había dos o tres campos de fútbol a principios de los años sesenta.
EliminaQuins records! jo hi anava a banyar-me, tirar-me del trmpolín o palanca però sobretot a patinar fins i tot les tardes del dia de Nadal.
ResponEliminaFrecuenté mucho este espacio, sobre todo los domingos por la tarde cuando iba a bailar. Una gran pista, cuadrada, y elevada unos centímetros del resto del suelo y que previamente había sido sembrada de polvos talco para que los pies se deslizaran suaves, hacía que marcaras bien los tiempos y los acordes acompasados de la orquesta Niágara, con la figura erguida y peinado de brillantina. Igual que ahora. Tardes de ensueño, bailando con los mejores cantantes de los años 60. Allí llegué a ver a los 5 Latinos, Nela Colombo, Luis Mariano, Gloria Laso y al mítico Lorenzo González con su mambo nº 5, entre otros.Sin olvidarnos de: Ramón Calduch, José Guardiola, los Sirex, Mustang..., la lista sería interminable. Una profunda nostalgia me produce ver esas fotos, de recuerdos imborrables, que fueron compartidos en tardes otoñales, como aquel uno de noviembre de 1964, cuando la conocí.
ResponEliminaEnhorabuena por este blog, y muchas gracias por traerme estos recuerdos.
Luis
Frecuenté mucho este espacio, sobre todo los domingos por la tarde cuando iba a bailar. Una gran pista, cuadrada, y elevada unos centímetros del resto del suelo y que previamente había sido sembrada de polvos talco para que los pies se deslizaran suaves, hacía que marcaras bien los tiempos y los acordes acompasados de la orquesta Niágara, con la figura erguida y peinado de brillantina. Igual que ahora. Tardes de ensueño, bailando con los mejores cantantes de los años 60. Allí llegué a ver a los 5 Latinos, Nela Colombo, Luis Mariano, Gloria Laso y al mítico Lorenzo González con su mambo nº 5, entre otros.Sin olvidarnos de: Ramón Calduch, José Guardiola, los Sirex, Mustang..., la lista sería interminable. Una profunda nostalgia me produce ver esas fotos, de recuerdos imborrables, que fueron compartidos en tardes otoñales, como aquel uno de noviembre de 1964, cuando la conocí.
ResponEliminaEnhorabuena por este blog, y muchas gracias por traerme estos recuerdos.
Luis
algu sap si hi havia tambe un camp de futbol?
EliminaHabía varios campos de futbol en la parte de General Mitre.
EliminaLo que no estoy seguro es si pertenecian a Piscinas y Deportes
Yo nací en el 71 y mis mejores recuerdos son de las piscinas, que lastima que las quitarán .
ResponEliminaMe hubiera gustado llevar a mis hijos.
Quins records tan bonics! Jo hi anava moltes vegades, la meva família, en Julio Guri, Carmen Garriga, Graciela Joan Prieto, portaven les instal.lacions, sempre estaran en el meu cor 💕
ResponEliminaAlgu sap si apart de la piscina hi havia un camp de futbol? tinc una foto del meu avi decada dels anys 40 amb equip de futbol i no se si podia ser en aquest recinte
ResponEliminaQue felices los domingos por la tarde con mis amigas íbamos a bailar,allí conocí a mi marido,el 4 de octubre de 1964,
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMe retracto del comentario; no he advertido que la procedencia era de Barcelofilia. Encantado de la publicación.
ResponEliminaQue lindos recuerdos nos casamos en el 73 pero donde nos sentimos mas libres era en Piscinas y Deportes.
ResponEliminaTambién añoramos los tiempos vividos en terraza Martini la bolera